Encarnació Mòdol Marí va ser una de les 537 persones treballadores de la Diputació de Lleida que van ser depurades pel règim franquista. Encarnació Mòdol era auxiliar interina dels serveis domèstics de la Casa d’Acolliment, també coneguda com la Maternitat. Cobrava 4.000 pessetes a l’any. Fou acomiadada sense cap expedient previ. Encarnació Mòdol era tia-àvia meva, germana del meu padrí Josep Mòdol, que era de Joventut Republicana. Per aquí plora la criatura. A casa mai se’n va parlar. M’he assabentat que la tieta Encarnació fou depurada pel franquisme per la investigació que ha dirigit la cap del Servei d’Arxius de la Diputació, Teresa Ibars. Fa uns anys, quan treballava al Govern Civil com a cap de premsa, em vaig assabentar pel llavors governador, Antoni Pallarés, que al padrí Mòdol li havien confiscat durant el franquisme la botiga de venda de pa que tenia al carrer Major. Tampoc no se’n va parlar mai a casa. Dijous vaig rebre de mans del president de la Diputació, Joan Talarn, el document que declara improcedent l’acomiadament d’Encarnació Mòdol Marí. En un ple extraordinari molt emotiu, la Diputació va aprovar per unanimitat la rehabilitació dels treballadors represaliats a l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat de Lleida, l’abril de 1938. La restitució no ha estat material, però era “un deure democràtic ineludible”, va dir Joan Talarn. Calia fer aquest acte “per recuperar la dignitat nostra i dels nostres fills”, va dir la doctora Maris Köpcke Tinturé, que va parlar en representació de les famílies. Aquests dies, 50 anys després de la mort de Franco, s’ha celebrat el mig segle de la transició democràtica. Una transició que, ben bé, comença ara quan ens hem tret de sobre la llosa de silenci que ens emmordassava.
Sessió: No iniciada
