Un arbre monumental és aquell que es conserva i protegeix per la seva particularitat i espècie arbòria. Des del 1987, estan sotmesos a mesures de protecció especial que impliquen la prohibició de tallar-los o arrencar-los parcialment o totalment. Actualment, Catalunya en té gairebé 300 i la demarcació de Lleida mig centenar. Alguns són vius i d’altres morts. El Pallars Sobirà és la comarca que en té més (16). Entre els que estan vius trobem l’Avet del Pla de la Selva, a Alins, el Til·ler dels Reguerals, a Rialp o l’Avet de Sauquers, a l’Alt Aneu. D’altra banda, el Pi d’Amitges, a Espot, està mort amb el tronc encara dret. La resta es localitzen al Solsonès (7), l’Alt Urgell (6), la Noguera (4), el Pallars Jussà i l’Urgell (3), la Vall d’Aran (2) i el Segrià, el Pla d’Urgell, les Garrigues i la Segarra (1).
Recentment, investigadors del Centre d’Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), amb la col·laboració del Govern, han iniciat un estudi d’aquests exemplars arreu de Catalunya amb l’objectiu de valorar el patrimoni natural i monitorar l’estat de salut dels exemplars. Des del CREAF diuen que per conèixer l’estat de cada exemplar, els investigadors duen a terme una recerca ecològica i prenen dades d’estructura de l’arbre, de la vegetació associada, la característica de sòls i les amenaces i els impactes.
