La creació de continguts en català viu “un abans i un després”. Cada vegada més gent s’anima a crear contingut a les xarxes en català, malgrat la “paradoxa” que l’ús social de la llengua estigui en retrocés. A les portes dels Premis Crit, que es lliuren aquest divendres amb l’objectiu de visibilitzar el talent digital de tots els territoris de parla catalana, veus del sector apunten la necessitat de superar la reivindicació lingüística. Aposten per crear continguts de “prestigi i genuïns” amb capacitat de competir en un entorn marcat per una lògica global. En paral·lel, el Govern impulsa la segona edició de les Beques Propulsió, ajuts econòmics per fomentar contingut a les xarxes. “En un futur tindrem referents de qualitat”, diu un creador.
Albert Lloreta, president de La Fera, veu una aparent contradicció en l’estat actual de la creació de continguts en català: “Tot i que en l’àmbit digital som molt optimistes, hi ha un cert pessimisme pel que fa a l’ús social del català”. Aquesta “paradoxa” es deu en part a una qüestió d’escala. “A internet, el català competeix amb moltes altres llengües i projectes de tot el món, i això fa que sigui més difícil tenir influència i impacte”, ha explicat en una entrevista amb l’ACN.
Per a la periodista Mariola Dinarès, el 2025 marca “un abans i un després”. Una confluència d’elements han impulsat l’ecosistema digital: més suport institucional, la implicació de marques i, sobretot, un consum més “natural” per part del públic: “Hi ha gent consumint els continguts ja no per activisme, sinó de forma natural”.
Lloreta creu que la base actual és sòlida i que es poden crear molts continguts que siguin més influents. Per fer-ho, considera clau apostar per “continguts de prestigi”, un concepte que defineix com aquells que són “genuïns, propis, coses que només es puguin fer des de la perspectiva dels catalanoparlants”.
Dinarés és optimista amb el futur i creu que gràcies a la IA el català serà “global”, però que caldrà reivindicar les tradicions pròpies: “No tot és de color rosa, però hi ha coses que indiquen que en un curt termini el català serà més ‘cool’”.
El president de la Fera defensa que el sector ha de fer un pas endavant i deixar enrere l’etapa en què l’objectiu principal era simplement que els continguts fossin en català: “Aquest cognom d’‘en català’ tard o d’hora l’haurem d’eliminar de l’equació perquè serà obvi”. A partir d’aquí, diu, caldrà posar el focus en la qualitat i l’interès del contingut, com fan creadors d’altres contextos lingüístics: “No n’hi ha prou amb fer contingut en català; fer-lo en català no vol dir que sigui bo o compartible”.
Omplir el TNC d’influenciadors
Per això, el sector vol citar-se aquest divendres a la sala gran del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) en la primera edició dels Premis Crit, que segueixen l’estela dels Premis AMIC-Tresdeu, amb el suport del 3Cat, l’AMIC i la Fundació.cat. La gala pretén convertir-se en el guardó “més prestigiós i innovador de l’ecosistema digital en llengua catalana”.
Juliana Canet, Cèlia Espanya, Cabrafotuda, Àvia Rosa heartattack i Parisio Productioons competiran per alçar el premi a millor creador de l’any. Però també hi haurà espai per al millor projecte: competiran La Ruta Dels Esmorzars, La Turra, L’Squad d’À Punt, La Tropa i A mi també em passa. Es premiaran els millors creadors segons les diferents temàtiques: entreteniment, divulgació científica, llengua, gastronomia, art i cultura, compromís social, informació i actualitat, esport, humor i estil de vida.
Dinarès, vinculada a l’espai digital de l’AMIC, creu que els Premis Crit assumeixen “un graó més de glamur” per celebrar “una indústria que està naixent”, que implica a marques, agències i influenciadors.
Dues propostes de les Beques Propulsió
Per a professionalitzar el sector, el Govern de Pere Aragonès va impulsar les Beques Propulsió, una línia d’ajuts destinada a creadors de contingut en català i aranès amb una dotació de 312.000 euros. La proposta va becar a 24 comunicadors que havien de publicar una sèrie de vídeos durant un període determinat. El Govern actual ha impulsat la segona edició d’aquestes beques.
La periodista Elisabet Aloy no estava massa convençuda de presentar-se a l’ajut, ja que tenia una feina a temps complet. El seu company, l’Adrià Llagostera, va animar-la i van decidir presentar-se plegats. A les Beques Propulsió van presentar-hi ‘Estima Catalunya’, una sèrie de vídeos sobre algunes festes majors. “Volíem potenciar la llengua i que la gent conegués més parts de la nostra cultura”, ha afirmat Eloy en una entrevista amb l’ACN. Divideixen cada episodi en 3 parts: la indagació d’expressions tradicionals, conèixer l’origen de la localitat i entrevistar a una persona mediàtica de la població.
Fent la sèrie de vídeos s’han adonat que el que és local pot convertir-se en alguna cosa universal. “Per molt lluny que visquem venim de la mateixa cultura. Hi ha poblacions que fan festes que s’assemblen molt perquè darrere hi ha els mateixos valors de la cultura catalana”, assegura Eloy.
Creuen que les ajudes són necessàries perquè el jovent destina menys temps a veure la televisió i molt més a les xarxes socials. “Si vols que els joves segueixin parlant català, la societat s’ha d’adaptar a ells, i apostar perquè hi hagi contingut en català”, afirma Llagostera.
Redescobrir Barcelona amb una mirada pròpia i en català
Fa poc més d’un any, al febrer de 2024, l’arquitecte Pol Casellas va començar a publicar vídeos sobre Barcelona. El punt de partida va ser una sensació de desconnexió: “Sempre que es parlava de Barcelona era per temes polítics. I es perdia aquell orgull de ciutat. Barcelona té molts problemes, però també és una ciutat increïble per viure-hi”, explica. A això s’hi sumava una evidència: tot i l’allau de contingut sobre la ciutat, gairebé no n’hi havia en català. “El català és la meva llengua. Em semblava incoherent parlar de Barcelona o Catalunya en una altra llengua”, defensa Casellas.
Amb aquesta filosofia va néixer el projecte ‘Barcelona des de dins. Del passat al quotidià d’avui’, una sèrie de vídeos que pretén connectar el passat de la ciutat amb el present. “Vivim en una ciutat amb una forma determinada per l’Eixample. Però, què hauria passat si no hagués guanyat el pla Cerdà? Com seria Barcelona ara?”, planteja.
Malgrat l’èxit creixent dels seus vídeos, Casellas compagina aquest projecte amb la seva feina com a arquitecte. “Viure de les xarxes és molt complicat. Les plataformes no et paguen per publicar i, si no tens patrocinadors, és difícil”, admet. En aquest context, la beca que va rebre ha estat clau: “M’ha servit per renovar material i fer el salt a vídeos més llargs. Hi ha una millora qualitativa clara, i això ajuda a generar referents de qualitat en català”.
Fer-ho en català ja no és cap “tabú”
Casellas creu que fer contingut en català ja no és cap “tabú” i que, fins i tot, ara molta gent ho veu com “una oportunitat real”. En la mateixa línia, Aloy considera que s’està revertint una tendència que s’havia donat entre influenciadors catalans: “Abans, molts creadors feien vídeos en castellà per arribar a més gent. Ara el mercat és més favorable a nosaltres: a Catalunya amb 10.000 seguidors ja ets com un creador de 200.000 seguidors a Espanya”, sosté.
Polèmica amb el primer rànquing de creadors
Una de les últimes iniciatives que ha sacsejat el panorama digital català ha estat Llista, el primer rànquing de creadors de contingut en català. Amb una classificació que distingeix entre creadors líders i emergents, el web permet navegar per diferents categories temàtiques com ‘Estil de vida’, ‘Gastronomia’, ‘Esports’ o ‘Videojocs’.
Quan es va fer públic fa unes setmanes, algunes creadores van alertar de la “pressió” que suposa crear una classificació per comparar-se, en un entorn marcat per les mètriques.
Malgrat la percepció que els rànquings contribueixen a posicionar els creadors més consolidats, Lloreta afirma que han treballat perquè les dades ofereixin una llista “dinàmica”. “Els creadors de contingut que han fet més impactes durant un mes no sempre són els creadors amb més seguidors”, assegura. Dinarès, afegeix, que és una proposta oberta i qui vulgui ser-hi només cal que contacti amb els impulsors. “El que m’agrada és que no potencia la quantitat, sinó la qualitat, la influència que pots arribar a tenir”, remata.
