La construcció s’ha endut una tercera part de les licitacions i subvencions dels fons NextGeneration EU sol·licitades des de Catalunya fins al març, segons el darrer informe d’Esade sobre l’evolució d’aquests ajuts. El sector, beneficiat amb 961,2 milions d’euros, i els sistemes de recollida i tractament d’aigües (625,7 Meur) sumen més de la meitat dels diners licitats o oberts a subvenció per ens autonòmics, al marge dels fons canalitzats directament des de l’Estat. Pel que fa al conjunt, Catalunya és la comunitat que més diners ha rebut, però és desena en termes d’inversió per càpita. D’altra banda, destaca l’alta concentració dels fons en poques mans: l’1% de les empreses més beneficiades acapara el 71,4% de totes les ajudes repartides.
Com ha succeït també a escala estatal amb els fons europeus NextGeneration, a Catalunya el sector de la construcció ha dominat l’obtenció d’aquests ajuts, almenys pel que fa als fons sol·licitats directament des de Catalunya.
En detall, i segons l’informe ‘NextGen EU Tracker’ del centre d’anàlisi EsadeEcPol, des del punt de vista dels diners assignats en les licitacions i subvencions sol·licitats només per entitats autonòmiques (administracions, universitats i altres ens locals), la captació de fons a Catalunya s’ha repartit de la següent manera: la construcció acapara el 33%; els sistemes de recollida i tractament d’aigües, el 22%; l’àmbit del comerç, l’11%; el de la informació/comunicacions, el 8%; les activitats professionals, científiques i tècniques, el 7,7%; i la indústria manufacturera, el 6,4%, com a sectors més destacats. Aquesta anàlisi se centra en els ajuts directes i exclou els ajuts via crèdit.
Desena comunitat en euros per càpita rebuts
Des del punt de vista del repartiment territorial dels fons, sumant de nou les subvencions i licitacions en convocatòries fetes específicament des d’ens autonòmics a cada comunitat, Catalunya apareix com la primera en termes de diners rebuts, 3.722 milions d’euros des de l’inici dels ajuts i fins a març de 2026, just per davant d’Andalusia (3.090 milions), la Comunitat de Madrid (2.475 milions) i el País Valencià (2.243).
En canvi, cau fins a la desena posició quan s’ajusten aquestes xifres a la seva població. Segons l’informe, el país ha rebut fins ara uns 470 euros per persona, molt per sota de comunitats com el País Basc, les Balears i l’Aragó, totes tres amb més de 700 euros/persona i fins i tot per sota de la mitjana estatal (497 euros/persona).
Tot i això, cal dir que és l’Estat qui ha canalitzat directament la majoria dels fons europeus, amb gairebé la meitat del que s’ha assignat a Espanya. En aquest sentit, l’informe no detalla la distribució territorial feta per part dels ens estatals. La resta dels ajuts s’han vehiculat a través d’actors locals, des d’empreses públiques i altres organismes (entorn d’un 20%); universitats (un altre 20%) i finalment governs i administracions autonòmiques i municipis (aproximadament un 10%).
Gran concentració en poques mans
Des del punt de vista del nombre de beneficiaris, l’anàlisi de la distribució d’aquests ajuts europeus conclou que hi ha hagut una altíssima concentració en poques mans. En concret, l’informe assenyala que fins a un 71,4% del valor total de les ajudes distribuïdes s’han canalitzat a través d’un 1% de les empreses sol·licitants. Això implica que 7 de cada 10 euros adjudicats han anat a parar a aquest “exclusiu grup de grans beneficiaris, probablement grans gestors d’infraestructures i grans corporacions industrials”.
Al respecte, els autors constaten que el desplegament dels fons NextGenEU a l’Estat ha avançat “a dues velocitats”, d’una banda, la dels grans projectes estratègics com PERTEs, infraestructures ferroviàries i grans consorcis, “que absorbeix la immensa majoria del capital”, i per l’altra una via capil·lar de microajudes. Amb tot, reconeix que aquesta segona via, amb projectes subvencionats com el ‘Kit Digital’, poden també “arribar a un gran nombre de beneficiaris” encara que representin una fracció molt minoritària dels diners mobilitzats.
Ritme d’execució dels NextGeneration
Pel que fa al ritme d’execució dels ajuts, segons detalla el darrer ‘NextGenEU Tracker’, fins al mes de març del 2026 s’han convocat a l’Estat 90.718 milions d’euros en ajudes directes (crèdits al marge), dels quals se n’han adjudicat 63.400 milions, una bretxa de 27.000 milions d’euros entre ambdues xifres que, com recorda l’informe, caldria tancar abans del mes d’agost, que és quan la UE tancarà l’aixeta d’aquest instrument de recuperació temporal (2021-2026). A més, com recorden els autors, que s’hagin concedit els ajuts no vol dir que s’hagin executat pressupostàriament encara. En qualsevol cas, l’executiu central manté l’objectiu d’executar almenys el 100% de les transferències a fons perdut.
En global, el programa destinava a Espanya fins a 163.000 milions d’euros, una part important dels quals no en ajudes directes sinó en crèdits. En aquest sentit, l’informe recorda que l’estat espanyol va renunciar l’any passat a 60.000 milions en préstecs (el 73% del que li pertocava) per centrar “l’atenció” en l’execució efectiva de les transferències a fons perdut. Amb aquesta renúncia, el màxim que podria acabar rebent l’Estat abans que s’esgoti el termini són 103.000 milions d’euros, sumant ajudes directes i préstecs.
