Arribar a ser agent de cos de la Guàrdia Urbana de Lleida no és un camí fàcil. Això bé ho saben l’Anna Casado i l’Itmar Fabregat, dos dels 17 agents de la Policia Local de la capital del Segrià que es van incorporar el passat 18 de setembre al cos i que durant nous mesos estaran fent les corresponents pràctiques. De fet, ara que ja ha passat poc més d’un mes recorden com va ser de dur preparar l’oposició i estar a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), situada a la localitat de a Mollet del Vallès, on el suport de la seva família va ser clau per tirar endavant. Així mateix, es dona el cas que trenquen l’estereotip d’opositors joves, ja que ella té 45 anys mentre que ell 40.
La seva història bé podria definir-se com la constància i perseverança. Mostra d’això és que la de Fabregat comença quan tenia 21 anys i es va presentar per primera vegada a les oposicions i, posteriorment, a les de Mossos d’Esquadra, però va començar a treballar com a fotògraf. “Cal tenir en compte que la de la Guàrdia Urbana és una oposició molt complicada i em vaig encarar cap a la de la policia catalana, sobretot a partir del 2017. Va ser amb l’arribada de la Covid-19 quan a l’empresa on treballava ens van dir que la situació era difícil. Vaig marxar i vaig començar a treballar com a vigilant municipal a Aitona durant un any, tenint més hores lliures per estudiar durant vuit hores. Després vaig estar Alcarràs quatre meses on ja em vaig assabentar que havia aprovat”. A més, es dona la circumstània que elli la seva dona van coincidir en l’època estudiant oposicions i amb l’arribada del seu segon fill.
Per la seva part, Casado havia estat 23 anys en una empresa de distribució de diaris i revistes “i m’agradava molt la meva feina, però amb l’arribada del coronavirus i el teletreball vaig decidir que era el moment de presentar-me. Era cap de proveïdors d’Espanya amb el mateix sou i llavors vaig decidir apuntar-me a una acadèmia”. De fet, exposa que “era una oposició que sempre havia volgut fer, però per determinats motius, com ara tenir dos fills, no havia pogut. Però aquest va ser el moment idoni per reprendre allò que sempre m’havia agradat fer”. Així, aquesta era la segona vegada que es presentava.
D’aquesta manera, tots dos assenyalen que van estat més de dos anys estudiants. “És molt difícil i amb moments de molts nervis, sobretot quan surtin els resultats”, explica Casado, i afegeix, que “el millor moment és quan et truquen de Guàrdia Urbana com que has passat la fase d’exàmens i et convoquen per les proves mèdiques. Llavors ho veus tot més encarrilat, però encara no és definitiu”. Fabregat puntualitza que “quan fas oposicions se’t para la vida. Per exemple, jo tenia una operació lleu la qual vaig haver de posposar perquè tenia les proves físiques, ja que primer era l’oposició. És més, l’endemà de fer-les em vaig quedar enganxat de l’esquena per tota la tensió i els nervis acumulats. És un procés molt llarg que dura uns tres anys: l’any que estudies l’oposició, el d’acadèmia i les pràctiques”.
Així mateix, Casado també comenta que “quan veus a l’examen més de 300 persones t’entren els dubtes de siho podràs superar. I quan ja has entrat veus que has superat moltes etapes complicades”, mentre que Fabregat afegeix que “el nivell de Guàrdia Urbana és molt alt i t’ho has de preparar tot molt bé, sobretot cultura i actualitat, i sort de les acadèmies on et preparen molt bé. A més, has de compaginar preparar-te bé totes les proves, tant l’estudi com els entrenaments”, reflexiona.
I arriba el moment en què els hi comuniquen que han aprovat. “Aquell dia és increïble i després tan viscut t’arribes a preguntar per què tu”, comenta Casado, alhora que Fabregat argumenta que “jo fins i tot vaig tenir una sensació de buit, perquè feia més d’un any que em preparava als 200%”, però aquesta sensació va durar poc temps, ja que el desembre se’ls hi deia la gran notícia i el 3 de gener ja estaven a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya (ISPC), a Mollet del Vallès.
MOLLET DEL VALLÈS I FAMÍLIA
Tant l’Anna Casado com l’Itmar Fabregat tenen parella i dos fills, raó per la qual el curs que han superat a l’ISPC tampoc va ser fàcil. “Jo em vaig quedar a la residència de l’institut perquè econòmicament no em podia permetre un pis a Barcelona i alhora tenir una hipoteca aquí, a més de les despeses i la benzina”, explica Casado. Per la seva part, Fabregat va compartir un pis compartit entre quatre persones “per tenir més privacitat”.
I estant a Mollet del Vallès, “s’ha de reconèixer que la part de l’escola és molt dura, perquè hi ha molta incertesa de saber si ho estàs fent bé. Amb les notes de les assignatures veus així com és teva evolució, però la part de bulevard (les pràctiques a la ciutat) són difícils”, comenten els dos i remarquen que es van donar casos en què companys seus van suspendre en l’última setmana. “Cal tenir en compte que econòmicament ho passes malament, ja que durant aquest temps vam estar cobrant com a agent en pràctiques i amb hipoteques, fills, despeses, etcètera, no ens podíem permetre ni un sopar amb altres companys de classe. Fins i tot, hem arribat a necessitar l’ajuda dels pares per determinades despeses”, indica Fabregat.
Alhora, també comenta que, “a més de la incertesa i l’ampli temari, és difícil per la família. Vaig tenir un parell de baixades d’ànim i com que no em podia permetre ni gastar en benzina més enllà del que havia previst, l’únic que em quedava era trucar la dona i desfogar-me plorant. A més, per temps estàvem lluny per venir i tornar a marxar a la poca estona”. “També ho passes malament quan et truca la teva parella i et diu que el fill està malalt i per la distància i la despesa no pots anar a casa. És cert que jo vaig tenir molta sort de la meva filla gran, que té 18 anys i a casa ens ha ajudat molt, fent una mica de mare del seu germà petit de 8 anys. De fet, sempre diu que està molt orgullosa i quan vam fer la tirada de gorra perquè havíem aprovat es va fer un tip de plorar perquè no s’ho creia arran de tot el que havíem passat des dels inicis”, explica Casado. En aquest sentit, Fabregat, amb un fill de 7 anys i un altre de 2, diu que “jo em vaig perdre la part de començar a caminar i parlar, però la recomença és molt gran”.
Així mateix, reconeixen que els diumenges a la tarda, quan havien de tornar a Mollet del Vallès també eren molt durs, “tot i que el cap de setmana tampoc estàvem gaire amb la família perquè també havíem d’estudiar. Era un no parar”, comenta Casado. Per la seva part, Fabregat també reconeix que “hem vist a les nostres parelles passar-ho molt malament. Han estat molt valentes i han tingut molta paciència”, al qual se li va sumar la pressió psicològica de pensar que “durant molts mesos ho estàs donant tot i més, ja tens una edat, una responsabilitat a casa, confien en mi i no em puc permetre el luxe de pensar que si no ho supero no pasa res, com si tingués 20 anys”.
El 28 de juliol van sortir corresponents les notes i l’11 d’agost van acabar a l’ISPC. En el record encara perdura el moment de saber les últimes notes i veure que havien aprovat. “Va ser un moment de molt plorar, però si no ho hagués aconseguit crec que ho hauria tornat a intentar”, expressa Casado, mentre que Fabregat respon que “jo no ho crec, perquè mentalment estava fos. Potser ho hauria intentat al cap d’un temps, però immediatament no”. I el moment de tirar les gorres, que va ser el 15 de setembre, també va ser molt especial, “tot i que durant aquest temps de descans fins i tot no saps ni que fer de tant el que has patit i aprofites per fer tot allò que durant tants mesos no has pogut fer”, comenten.
LA INCORPORACIÓ
El 18 de setembre es van incorporar a la Guàrdia Urbana. “Va ser un gran moment”, coincideixen els dos. “Fins que no arribes, et donen explicacions de cada unitat i com treballa no t’adones que la Urbana és els ulls de la ciutat”, expressa Anna Casado, qui ha començat les seves pràctiques a Sala, mentre que Itmar Fabregat està a la Unitat de Barris.
Els primers dies “va ser complicat per molta informació perquè és un lloc que en el fons ho desconeixes i és tot nou. Però a dia d’avui estic molt contenta i orgullosa”, diu Casado, mentre que Fabregat argumenta que “hi ha dies que m’aixeco i encara no m’ho crec. Vaig pels meus carrers i ho sento meu, perquè treballo per la meva ciutat. Això fa que estigui també molt content”. Alhora també diuen que “és el moment d’aprendre dels companys a més experiència”.
Finalment, argumenten que veuen el seu futur amb molt optimisme. “En el meu cas, aquest període de pràctiques de nou mesos em permetrà trobar el lloc que més m’agradi, però sigui on sigui sempre estaré agraïda”, exposa Casado, mentre que Fabregat conclou dient que “no ens podem conformar amb el que comencem i la sort de la Guàrdia Urbana és que té un ampli ventall de possibilitats”.
