La ciutat de Lleida està plena d’obres, la qual cosa, d’entrada, està molt bé. Primer perquè vol dir que l’urbs es transforma i modernitza. I segon perquè les obres apleguen desenes de treballadors i aquesta és una bona injecció econòmica, que tant ens fa falta. Tanmateix, les obres causen molèsties, sorolls, cues de cotxes i, en definitiva, enrenous de tota mena, que només podem apaivagar amb resignació (queixar-se sembla inútil). En resum, passejar o circular per la ciutat sovint és una experiència desagradable que pot esdevenir irritable. Malauradament, les obres a la ciutat de Lleida, en gran part, es retarden i amb freqüència s’eternitzen perquè les empreses rarament acompleixen els terminis fixats a les adjudicacions municipals. De fet, no recordo cap projecte que finalitzi a la data establerta. Això vol dir, per una banda, que les empreses no fan el que toca o, per altra, que els serveis tècnics de l’Ajuntament no calculen bé la temporalitat i/o no pressionen com cal perquè avancin les tasques. Jo crec que moltes vegades hi concorren els dos problemes. En definitiva, un desgavell. Benvingudes les obres i les millores, però amb esma.














