Ara que hem tancat la XLIII edició de l’Aplec del Caragol em venen a la memòria els primers anys d’aquesta macrofarra vora el riu, en temps que encara el Segre no estava canalitzat. Amb una colla d’amics, entre els quals hi havia Jordi Pérez i Paco Castillo, vam fundar la colla l’Esquellot. El parament de taules i seients el fèiem amb taulons. Agafàvem aigua del riu i per fer les necessitats buscàvem algun racó discret. Ningú no podia pensar que aquelles caragolades esdevindrien la festa per antonomàsia de Lleida i el referent gastronòmic de la ciutat. Com va dir el polifacètic Antoni Gelonch en el pregó d’enguany que donava el tret de sortida a la festa, “l’Aplec és sinònim de convivència, d’arrelament, de sentit col·lectiu i de foment de l’autoestima”. Hi afegiria que l’Aplec és la imatge de marca de Lleida. Allà on vas, quan dius que ets de Lleida, t’evoquen els caragols i l’Aplec. Aconseguir aquest efecte de penetració comercial és dificilíssim. Som molt lluny de fenòmens com Pamplona, València o Sevilla, però aprofitem poc el referent d’imatge de marca que significa l’Aplec. Som lents i humils. Com els caragols.
Sessió: No iniciada
