Els líders de la Unió Europea (UE) es reuniran avui en una cimera informal a Copenhaguen per discutir vies per enfortir les capacitats defensives davant la recent escalada d’incidents amb drones i caces russos a les seves fronteres orientals, considerats una sèrie de provocacions “híbrides” de Moscou.
Els serveis europeus d’intel·ligència consideren que tot forma part d’una estratègia d’atacs híbrids i sistemàtics adreçada a testar les capacitats de resposta dels estats membres de la UE i de l’OTAN, segons van assenyalar fonts diplomàtiques.
Els líders abordaran les primeres propostes amb la meta de reforçar la seguretat de la UE per al 2030, i centrades a accelerar línies concretes d’acció davant l’agressió russa contra Ucraïna. Dins d’aquestes línies mestres destaquen dues mesures concretes, la primera de les quals és l’anomenat mur de drones o sistema conjunt dirigit a detectar, seguir i neutralitzar vehicles aeris no tripulats.
D’altra banda, el president nord-americà, Donald Trump, va dir ahir que havia ordenat l’enviament de dos submarins nuclears dels Estats Units a prop de Rússia perquè “ens va amenaçar una mica recentment”.
El president, que va fer aquesta revelació davant una inusual congregació de generals a Quantico (Virgínia), va afegir que els EUA estan “25 anys per davant de Rússia i la Xina” en aquesta tecnologia de projecció de força i armes nuclears.
“Recentment ens sentim una mica amenaçats per Rússia, així que vaig enviar un submarí nuclear, l’arma més letal mai creada”, va advertir Trump, que va reconèixer que encara que Moscou i Pequín estan “encara per sota en matèria nuclear”, el seu ràpid avenç actual pot aconseguir que en cinc anys estiguin en igualtat de condicions amb els EUA.
Trump ha afegit que ha mogut “un submarí o dos” cap a “la costa de Rússia, només per precaució”.
Aquest projecte defensiu seria desenvolupat dins del marc europeu o en coalicions de països interessats, de manera que fos interoperatiu amb l’OTAN però propi de la UE, segons van explicar fonts diplomàtiques.
La iniciativa busca inspirar-se en les lliçons apreses per Ucraïna en el conflicte contra Rússia i aspira a crear un ecosistema d’innovació tecnològica que connecti empreses emergents amb institucions acadèmiques, indústries de defensa i autoritats.
El segon punt és la Vigilància del Flanc Oriental, impulsada en cooperació amb l’aliança atlàntica per reforçar les capacitats defensives dels estats membres més propers a Rússia per fer front a un espectre creixent d’amenaces que van des dels drones i caces a la flota a l’ombra de Moscou o els atacs informàtics.
L’estratègia inclourà eixos de defensa terrestre, marítima (als mars Bàltic i Negre) i aèria (aquí s’integraria l’esmentat mur de drones) i explorarà altres àrees com la de l’espai i la ciberseguretat.
Finançament per a Ucraïna
Els Estats membres també discutiran una proposta de l’Executiu comunitari per concedir un “préstec de reparació” a Ucraïna d’uns 140.000 milions d’euros, finançat amb l’efectiu que generen els actius russos immobilitzats a la UE per les sancions, que serviria per costejar la defensa o les necessitats pressupostàries.
El pla, que ha estat ben rebut per una majoria d’Estats membres, finalitzaria una vegada que la UE aixequi les sancions en cas que s’acabés la guerra i Moscou pagués compensacions a Ucraïna.
Juntament amb aquesta via de finançament la Comissió inclou propostes addicionals per assegurar que les sancions a Moscou no s’aixequen llevat que es donin aquestes dues condicions, i planteja en concret que la renovació de les mesures de pressió passi a aprovar-se per majoria qualificada en lloc de per unanimitat, cosa que permetria esquivar la constant amenaça de bloqueig d’Hongria, el principal aliat de la UE.
El pla de Trump per a Gaza
El conflicte entre Israel i Palestina no figurava en principi a l’agenda per a la cimera de Copenhaguen, segons les fonts abans esmentades, que van assenyalar no obstant la possibilitat que alguns líders decidissin abordar-lo durant les discussions.
Aquesta opció guanya sencers després que la vigília el president dels Estats Units, Donald Trump, i el primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu, anunciessin un “pla de pau” que preveu un govern
