La Comissió Europea va qüestionar ahir que la llei d’amnistia “respongui a un objectiu d’interès general” en una vista que va celebrar el Tribunal de Justícia de la Unió Europea per determinar si les despeses del procés han posat en risc els interessos financers de la UE.
Una opinió que van descartar tant el Govern d’Espanya, representat per l’advocada general de l’Estat, Andrea Gavela, com els advocats dels 35 exalts càrrecs de la Generalitat, entre ells els expresidents catalans Carles Puigdemont i Artur Mas, les responsabilitats comptables dels quals està analitzant el Tribunal de Comptes.
Després de la vista, d’aproximadament quatre hores, l’advocat general de la UE, Dean Spielmann, encara no havia fixat la data en què emetrà la seva opinió sobre els termes en què s’haurà de pronunciar la sentència del TJUE. “No sembla que la llei d’amnistia respongui a un objectiu d’interès general, ja que és part d’un acord polític per aconseguir la investidura del Govern d’Espanya”, va dir l’advocat de la Comissió Europea, Carlos Urraca, que va considerar, per tant, que en realitat és una autoamnistia.
Urraca va evitar pronunciar aquesta paraula a la vista, però sí que va fer referència a l’escrit que va presentar al desembre davant el TJUE, en què va al·legar que els vots dels beneficiaris de l’amnistia han estat necessaris per a l’aprovació de la llei.
Per contra, ladvocada general de l’Estat, Andrea Gavela, va recordar que el Tribunal Constitucional espanyol ha avalat la llei d’amnistia perquè considera que “respon a un fi legítim, explícit i raonable” de millorar la situació política i social a Catalunya atenent així l’interès general.
La Comissió Europea va assenyalar que una amnistia que exclogui la persecució dels delictes de terrorisme durant molt de temps, sense limitar-ne l’abast o amb definicions vagues, seria contrària al dret europeu, però va proposar deixar en mans de la justícia espanyola determinar si la llei d’amnistia és massa àmplia a l’hora de definir-ne els criteris.
