“Americanos, los recibimos con alegría!” cantaven Pepe Isbert i els protagonistes de Bienvenido Mister Marshall a la pel·lícula de Berlanga de finals dels anys 60. Espanya s’havia quedat sense les ajudes que va dedicar l’amic americà a la reconstrucció d’Europa després de la Segona Guerra Mundial i el nostre país no hi havia participat. Bé, una mica sí, perquè Franco va enviar la División Azul a Rússia a lluitar contra els aliats però després li van perdonar perquè fes de dic de contenció als comunistes. El van premiar, això sí, amb una mica de llet amb pols que repartien a la canalla de l’escola nacionalcatòlica. És a dir, que Espanya es va quedar amb un pam de nas malgrat l’expectativa creada, com retrata la pel·lícula del genial director aragonès. De fet, aquest país hi té la mà trencada en confiar en grans projectes que després es queden en res. Continuant amb l’Aragó de Berlanga podríem citar el cas de Gran Scala, que havia de ser las Vegas de los Monegros i tot va quedar en foc d’encenalls. Des de fa temps Catalunya també està pendent d’un d’aquests macroprojectes, el del Hard Rock, que hauria d’anar a Tarragona i que seria un macrocasino de dimensions descomunals, amb hotels i grans espais per l’oci. I arribats en aquest punt em pregunto. És això el que vol Catalunya? Volem un país en el que les oportunitats passin per cobrar una pagueta gràcies a la ludopatia? De veritat que no entenc aquesta insistència pel Hard Rock encara que és evident que les constructores hi guanyaran diners a cabassos. D’interessos n’hi ha molts, és clar. Tampoc entenc que els comuns s’hagin negat a aprovar els pressupostos perquè el Govern deixa avançar aquest projecte (diria que una cosa no treu l’altra i que es pot criticar el Hard Rock i aprovar uns comptes que van molt més enllà de la indústria de l’oci). Aquí, doncs, hi sortim tots perjudicats i no només els detractors del Hard Rock. Ara bé. Més enllà del casino potser estaria bé posar l’accent en l’economia del coneixement, en tenir un país amb bona connexió al 5G es visqui on es visqui i una terra sense tanta burocràcia ni per pagesos ni empresaris. Aquesta seria una política encertada i no la de fiar el futur a l’oportunitat de fer de crupiers.
Sessió: No iniciada
