Des que el “retallador” Artur Mas, el 2010, eliminés la Conselleria de Medi Ambient, els agents cívics, llevat d’especuladors, escopeters i afins, n’han exigit la restitució aprofitant conteses electorals o canvis de govern. Però, els diversos executius catalans han prioritzat l’afany de lucre immediat abans que certs drets fonamentals, com la salut i el medi ambient. El resultat d’aquesta política desastrosa ha estat la pèrdua de biodiversitat i la manca de mesures per pal·liar el canvi climàtic i la contaminació. S’ha fet malament, fins i tot, la implantació d’energies renovables. Els Pirineus són farcits de pistes d’esquí i urbanitzacions; l’interior de Catalunya és una macrogranja; al litoral costa trobar un espai lliure d’edificis i Barcelona és el gran parc temàtic per al turisme que necessita xuclar recursos (aigua, energia, inversions) sense parar. Davant d’aquesta crisi social i ambiental, les propostes de la majoria dels governants són més granges, casinos, polígons petroquímics, ampliar aeroports i carreteres, incinerar residus, exterminar fauna amb verins i a trets i continuar sense protegir la natura. Catalunya ha passat de liderar les polítiques ambientals a practicar una gestió cavernícola del patrimoni natural.
Sessió: No iniciada
