Nou crit d’alerta de la plataforma popular Salvem Cal Macià davant el deteriorament “irreversible” que està patint la Casa Vallmanya. Un dels seus membres, Ferran Dalmau, va alertar que el seu estat és “crític” i que s’ha accelerat arran dels darrers episodis de pluja i neu. “Si fa uns mesos ja dèiem que la casa estava en una situació límit, imagina’t com està avui. L’enderrocament gradual va avançant i cada cop afecta més superfície”, va alertar Dalmau. La situació no és nova i des de la plataforma atribueixen aquesta situació a la “paràlisi” de les administracions, tot i disposar d’eines legals per intervenir-hi. “La Llei del Patrimoni Cultural Català permet a les administracions comprar la casa, fer una actuació subsidiària o expropiar-la. Cap d’aquestes opcions s’ha volgut activar”, va lamentar Dalmau.
Cal recordar que el desembre del 2023, és a dir ja fa més de dos anys, la Generalitat, la Diputació de Lleida i l’Ajuntament d’Alcarràs van signar un conveni per negociar amb el propietari de l’immoble i destinar 920.000 euros. D’aquests, 120.000 eren per adquirir la finca, fins ara de propietat privada, i la resta per restaurar la casa abandonada. La realitat, però, és que el procés està encallat. I des de la plataforma recorden que fa molts anys que l’immoble necessita una reforma urgent. Preguntats sobre la situació, des dels serveis territorials del Departament de Cultura de Lleida van declinar fer declaracions, tot i que des de l’Ajuntament d’Alcarràs van atribuir l’enquistament de la compra al fet que el propietari va passar a demanar el doble de l’acordat, uns 250.000 euros, una xifra “inassumible” pel consistori.
De totes maneres, fonts de l’Ajuntament van explicar que amb la declaració de l’immoble com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) per part de la Generalitat pot ser un factor important, ja que l’executiu “podrà tenir més força” per desencallar el problema. Sobre el preu de la casa, Dalmau va rebutjar els arguments esgrimits per les institucions. “Dir que 200.000 euros és un preu descomunal és ridícul. És el preu d’un pis de dues o tres habitacions a Lleida. Que una administració com la Generalitat digui que no pot assumir aquesta despesa és una falta de respecte”, va assegurar. Aquest diari va contactar amb la propietat, sense obtenir cap resposta al respecte. Una altra via que tampoc s’ha activat és l’actuació subsidiària, malgrat haver estat promesa reiteradament. Aquesta permetria a l’administració executar les obres d’urgència necessàries per apuntalar l’edifici i reclamar-ne després l’import al propietari. Tant l’Ajuntament com la Generalitat han emès requeriments perquè el propietari actuï, però no s’han complert i des de Salvem Cal Macià denuncien que, tot i això, no s’ha aplicat cap sanció.
Amb aquest context, des de la plataforma acusen l’Ajuntament d’una “connivència directa” amb el procés de degradació de la casa i a la Generalitat se li retreu una actitud passiva, tot i tenir competències directes sobre la casa en estar catalogada com a BCIN i poder actuar sense necessitat de passar pel consistori. Així, Dalmau va advertir que la situació podria acabar als tribunals. “Tenim la sensació que aquí s’estan cometent dos delictes: un suposat delicte contra el patrimoni i un delicte de prevaricació”, conclou.
