L’edifici de la Casa Gran de la Sucrera continua en el mateix estat que fa gairebé tres anys quan va perdre part del seu sostre per un despreniment després que cedissin unes bigues de fusta. Els fets van passar el 26 de juliol de l’any 2021 i en aquests moments l’Ajuntament està a l’espera de reunir-se amb els propietaris per decidir quina intervenció es farà, segons va confirmar a aquest diari l’alcalde Llorenç Ros.
L’anterior equip de govern va obrir un expedient requerint al propietari una intervenció “urgent”. Aleshores es va posar un tendal a la part de la teulada que va cedir i també es van fer tasques de neteja. Aquest expedient, però, ara està aturat, va apuntar Ros, qui va admetre que no s’ha fet cap avenç perquè el consistori acumula “feina endarrerida”.
Abans de prendre una decisió sobre l’actuació a fer, l’alcalde explica que aniran amb l’arquitecte a la casa per veure en quina condició està l’edifici, “ja que fa un any que no s’està fent res”, i, en funció de l’estat amb què es trobin l’immoble, “decidirem quines són les accions que durem a terme”.
Durant aquest temps, el consistori ha anat buscant finançament per actuar en l’edifici, així com possibles compradors que vulguin assumir el preu que demanen els propietaris. A hores d’ara, segons comenta Ros, al consistori no li consta que hi hagi cap comprador interessat a adquirir l’edifici.
Val a dir que el consistori i els propietaris ja han mantingut una reunió. Aquesta es va produir durant l’anterior mandat, amb Anna Maria Calvís com a alcaldessa, una trobada per conèixer quins plans de futur té la propietat pel que fa a aquest edifici declarat Bé d’Interès Local. Els propietaris la volen vendre i demanen 600.000 euros, però el consistori no pot assumir aquesta despesa, tal com va publicar aquest diari.
A finals de l’any 1899 es va iniciar la construcció de la Sucrera de i va quedar enllestida a primers de març de 1901 per moldre per primera vegada remolatxa per a l’obtenció de sucre. Davant de la fàbrica es van construir també un edifici per facilitar l’habitatge als càrrecs directius anomenada Casa Gran. A més a més, una fonda, l’estació del ferrocarril i magatzems per guardar animals, carros, etc.
L’edifici és d’estil modernista i la Casa Gran és l’únic dels edificis que en l’actualitat es conservava íntegre fins que es va ensorrar el sostre d’un lateral. Consta de tres plantes amb habitacions per al director i per als empleats de més categoria. Els últims anys, els tècnics que arribaven de Barcelona van deixar d’habitar-hi per fer-ho al municipi de Térmens, on gaudien de millors comunicacions i comoditats
