El jaciment del Plà d’Almatà, origen de Balaguer, ha acollit en els darrers dies el segon curs d’arqueologia andalusina de la UAB, que ha donat importants troballes, com les restes d’un incendi a una casa.
Helena Kirchner, professora de la UAB i investigadora principal, explica a LA MAÑANA que la intervenció s’ha centrat en excavar aquesta casa –“hi ha quatre més, formades per pati i habitacions a dos dels costats”–, el que ha tret a la llum un nivell amb moltes teules que s’havien enderrocat i que després la tàpia va anar cobrint. Helena destaca que “en un parell d’habitacions estaven molt poc mogudes i gairebé senceres”, el que permetrà estudiar-les i conèixer algunes dades, com per exemple, “si hi havia més d’un ceramista a la zona”.
A més, una de les troballes més importants són el senyal d’un incendi en una habitació. “Sota de les teules hi ha via un nivell d’incendi provocat per unes brases”, detalla la investigadora, amb diverses restes de les bigues amb què es va construir la casa. “Amb això podrem identificar les fustes utilitzades i fer datacions”, diu i també hi ha llavors i altres restes que permetran saber millor “què havien menjat i quins cultius tenien”. Així doncs, han estat troballes que donen molt de si”, i encara no han trobat la sitja, “que normalment és una joia pels arqueòlegs”. A més, les troballes confirmen que “és una ciutat planificada”.
Pel que fa a les properes campanyes, Helena explica les línies de treball previstes. D’una banda, “estem enfocades a continuar estudiant les cases i tota la informació que puguin anar donant”, de l’altra l’estudi de les muralles, amb altres troballes a la ciutat com les del barri del Firal, “que té relació”; i continuar treballant, com en els últims tres anys, en el cementiri islàmic.
La campanya d’excavacions al Plà d’Almatà té, de moment, dues fins principals de finançament. D’una banda, el projecte quadriennal 2022-2025): Arqueologia d’una ciutat andalusina: Madîna Balaghí (Balaguer, La Noguera), finançat pel Departament de Cultura, que té com a investigadora principal a Helena Kirchner (UAB) i també compta amb Guillem Castellsagué (UAB), Carme Alòs i Eva Solanes (Museu de la Noguera) i Marta Monjo (Departament de Cultura). I de l’altra, el projecte de l’European Research Council: Re-thinking the “Green Revolution” in the Medieval Western Mediterranean (6th-16th centuries) (MEDGREENREV)” (2023-2028), també amb Helena Kirchner al capdavant de la recerca.
La Catedràtica d’Història Medieval, però, considera que encara faria falta molt més i que el Pla d’Almatà “no té el reconeixement que mereix, a vegades per manca de pressupost, però també per desinterès o desconeixement”, i destaca que el jaciment és “importantísssim, perquè gairebé no es va construir a sobre”. Això, diu, i la seva gran extensió, d’unes 27 hectàrees, el converteix en el “tercer jaciment més important d’Al-Andalus”. Helena afegeix que amb l’actual projecte europeu “podríem treballar uns 100 metres quadrats per any, de manera que tenim feina per a vàries generacions d’arqueòlegs”, assegura.
