L’increment de les temperatures que està provocant el canvi climàti c està també generant un canvi en els cicles de les plantes, especialment en la fl oració i maduració dels fruits, cosa que alhora té una especial i greu incidència en l’alimentació i els cicles vitals d’infi nitat d’espècies d’animals i plantes.
Així ho expliquen dos experts consultats per EFE que incideixen en la necessitat d’adoptar ara mesures per a l’adaptació climàti ca de les plantes a la península ibèrica amb vista a l’augment de les temperatures per a fi nal de segle.
El cap de la Unitat de Jardí i Arbratge del Reial Jardí Botànic de Madrid (RJB-CSIC), Mariano Sánchez, apunta que Espanya hauria d’iniciar una cerca de plantes adaptades a la calor, “que amb el canvi climàti c puguin resisti r el clima d’aquí” , perquè les temperatures són molt altes i cal treballar “amb mires a fi nal de segle, no es pot esperar a fer-ho el 2050”.
El biòleg del RJB, dependent del Consell Superior d’Investi gacions Cientí fi ques (CSIC), assegura que a Madrid, “en litres per metre quadrat ha plogut el mateix que fa deu anys, però amb una freqüència diferent, amb pluges intenses però molt espaiades, amb cosa que la quanti tat d’aigua que ha caigut pot ser la mateixa, però es concentra en cinc tempestes”.
Una situació que “no benefi cia gens les plantes”, perquè “hi ha una humitat ambient molt seca, i dèfi cit d’aigua a l’abril, quan la fl ora necessita una aportació, si no constant, sí més o menys contí nua”, i aquesta falta d’aigua porta a “un desfasament entre l’aigua que rep la planta i la que transpira, de manera que la planta en fl oració s’asseca”.
En aquesta seqüència de conseqüències de la sequera i la calor, “la manca de fl oració afecta a més els pol·linitzadors i els insectes” que van desapareixent, explica Sánchez, “Estem entrant en una cosa desconeguda”, sosté, perquè “anti gament, es podien anti cipar les gelades”, de manera que se sabia la millor època per a la sembra, “però ara ja no se sap res”, assegura, “hi ha hiverns càlids, de manera que les hores de fred que necessiten les plantes per fl orir, sobretot els fruiters, està canviant”.
A més, les plantes necessiten reg cada cop més aviat, “abans era al juliol o a l’agost, ara és al juny”, diu i assegura que les sequeres seran cada vegada “més greus, la humitat ambient més baixa i els esti us més llargs”, un problema que està afectant també comunitats del nord peninsular.
Les collites s’avancen
Javier Fatas, agricultor i membre de l’executi va de la Coordinadora d’organitzacions d’Agricultors i Ramaders (COAG), explica que “s’estan avançant les maduracions i s’estan escurçant els cicles vegetati us” de moltes espècies a moltes zones, per això les collites que abans es feien a meitat de juny en algunes zones “s’han avançat quinze dies, en el cas d’herbacis”.
Això està succeint, “sobretot amb les vinyes, diu, amb un avançament d’un parell de setmanes com a mínim a la majoria de les varietats, a la major part del territori”. Amb la calor, moltes vegades són cicles una mica més curts des que comencen a brollar els primers rovells de la planta a la recollida del raïm, aquest cicle s’ha escurçat entre 10, 15 o 20 dies, explica Fatas, agricultor d’herbacis i farratges a Cadrete (Saragossa).
Fruita de pinyol
Aquest any, en algunes varietats de fruita d’os, la calor i la sequera “han provocat que els fruits no hagin arribat a agafar la mida idònia, perquè aquest cicle també s’ha escurçat en part, sobretot a la part més primerenca de la producció”. La manca d’aigua i la calor infl ueixen també en la mida de la fruita i el cicle d’engreix de la mateixa, però també en l’acidesa, al PH de les fruites i amb això en el sabor, cosa que també està passant al vinya.
Explica Fatas que al sud de la península, els culti us tropicals “s’estan adaptant millor al canvi climàti c, perquè procedeixen de zones on els cicles són més semblants als que s’estan donant ara aquí”. Aquest any, diu, l’arribada de la calor en el moment de fl oració va produir “un problema preocupant a tota la zona de l’oliverar d’Andalusia”.
Però aquests problemes “s’estan donant molt també al nord, en aquelles zones que abans eren més tardanes, a zones de ribera d’Aragó, de la Rioja, entre d’altres. Fatas coincideix amb Sánchez, “quan hi ha problemes de fl oració per falta de pluges, les abelles tenen moltí ssims problemes per aconseguir alimentació”. I conclou, la calor “infl ueix en tota la cadena de vida, des dels pol·linitzadors fi ns als humans, tot el camí”
