La bretxa de resultats acadèmics entre els estudiants més benestants i els més desafavorits a l’informe PISA no s’ha reduït, segons una anàlisi de l’Innovamat Research Lab en col·laboració amb investigadors d’EsadeEcPol. Els resultats de l’avaluació de l’OCDE afirmaven que la distància s’havia retallat perquè els primers havien obtingut pitjors qualificacions, però la investigació ara presentada ha detectat que hi ha hagut un canvi en la manera amb què els responsables de PISA mesuren el nivell socioeconòmic de l’alumnat. Els investigadors opinen, doncs, que els resultats no serien comparables. Més encara, afegeixen que utilitzant eines com les dels anteriors PISA, la bretxa ha assolit el nivell més alt de l’última dècada.
Segons relata l’estudi, l’OCDE va introduir diversos canvis per mesurar l’Índex Social, Cultural i Econòmic de l’alumnat en l’edició del 2025. Aquest índex es calcula com una mitjana aritmètica de tres components: educació dels pares, ocupació laboral dels pares i un índex d’un ampli grup de béns a la llar.
Dins l’índex de béns de la llar, el qüestionari del 2025 va eliminar onze ítems, entre ells les vuit preguntes sobre tipus de llibres a casa, «les més relacionades amb l’aprenentatge». Els elements eliminats es van substituir per altres relacionats amb les condicions de vida (habitació d’hostes, sistema de seguretat, piscina, aigua corrent o llum elèctrica), gairebé universals a l’OCDE i «amb menys relació amb el rendiment acadèmic».
A parer dels investigadors, aquesta modificació va fer que l’índex del 2025 «deixés de ser comparable» amb el del 2022, cosa que va portar a una «interpretació errònia» de les conclusions. El canvi de mesura va fer que una proporció «remarcable» d’estudiants amb bons resultats a PISA «i un capital cultural alt, però unes condicions de vida més baixes», no apareguessin en el quartil alt socioeconòmic a PISA 2025, quan «sí que ho haurien fet en edicions anteriors».
Al seu torn, alumnat amb pitjors resultats «i capital cultural més baix, però amb condicions de vida més altes», els van substituir en el grup socioeconòmic més alt. A conseqüència d’aquests canvis, la caiguda observada el 2025 amb l’índex socioeconòmic publicat a l’informe «va ser més gran que en la resta de grups».
Una altra observació que fa l’estudi, és que «el mateix» Informe Tècnic de PISA 2025 advertia que l’índex de 2025 no és comparable amb el dels cicles anteriors, però, tot i això, «el Volum I compara totes dues estadístiques».
Per tant, si s’utilitzen eines comparables, afegeixen els investigadors, hi ha un descens «semblant» en tots els grups, un descens que manté les tendències assenyalades en els PISA anteriors i que, per tant, marca la bretxa amb «el nivell més alt de l’última dècada» entre l’alumnat més benestant i el més desafavorit.
