El bordetà de mena Rafa Sopena (perdoneu el rodolí ineludible) escrivia dimecres en aquest diari que el barri de la Bordeta ha perdut durant l’agost dos insignes veïns del barri: Francesc Tamarit i Magí Valls. I així és, en dono fe. Jo vaig tenir el plaer i la sort de conèixer-los ambdós i puc dir, d’entrada, que eren molt diferents. Si em permeteu la bajanada (i ja em disculpareu), es podria dir que eren com la Bella i la Bèstia. La Bella seria Francesc Tamarit, un home polifacètic, del Renaixement. Pintor, escultor, historiador i professor de dibuix, amb una cultura considerable. Casa seva, al carrer Hostal de la Bordeta, era una mena de museu-biblioteca. Allà tenia el taller de pintura i d’escultura i un carregament de llibres, sobretot antics. I la Bèstia (bàsicament a l’escenari) seria el Gran Magí, pallasso i promotor cultural, capaç d’unflar centenars de globus d’una asseguda o de sostenir dues bicicletes o un munt de cadires amb la seva barbeta. Un crac. Tot i les diferències, Tamarit i Valls tenien alguna cosa en comú: un bon cor que els duia a col·laborar sempre amb entitats solidàries. Sopena proposa dedicar-los algun carrer, espai o equipament de la Bordeta “per mantenir el seu record”. Jo dono suport a la seva proposta.