Un amic/fan del grup llegendari de grindcore vilallerenc va batejar fa uns dies el llibre que Sabbatta Rotta ha tret sobre la seva història com la “bibblia” de Vilaller. No sabem si és una bíblia però sí que té molts devots i seguidors que l’han comprat i el llegiran amb una fe gormanda pròpia d’aquesta localitat de l’Alta Ribagorça, que va veure nèixer el primer grup de hardcore (en la vessant grindcore, una barreja de hardcore, punk i trash metal) de la comarca allà pels anys 80 del segle passat. El llibre, que els membres fundadors van presentar durant la festa major de Vilaller aquest mes d’agost coincidint amb el dia del Tatero, està basat en textos que havia escrit un dels seus col·laboradors, Oscar Mallada, en una web, i està dedicat a tres persones vinculades també al grup malauradament ja desaparegudes: Raul Pallàs ‘Plin’, Sebastià Jordà ‘Patxa’ i Albert Junqué. Els membres del grup, Txepo Torrobella, Albert Mallada i Rafa Badia, acompanyats d’Oscar Mallada, Víctor Romero i Bernat Estop, van vendre i signar exemplars als veïns de Vilaller i han començat la venda on line a través d’amazon. Al mes de maig van crear un grup de whastap per a crear un fitxer online on cadascú va afegir anècdotes del grup que recordava i Bernat Estop va acceptar traduir els textos del llibre en castellà al ribagorçà, ja que havia participat en un estudi sobre la parla de la comarca. L’ideòleg del llibre, Òscar Mallada, tenia al cap posar a la venda un centenar de còpies el dia del Tatero i com ell ja havia publicat un llibre a través d’amazon sobre la història d’AC/DC, van pensar que seria una bona opció fer una impressió d’exemplars a demanda (quan compres el llibre te’l imprimeixen i te l’envien). El dia del Tatero van vendre les 100 còpies i en van deixar uns quants exemplars a l’estanc llibreria Foix del Pont de Suert. L’objectiu del llibre és deixar escrita la història de la vida i miracles de Sabbatta Rotta i treure bons records i somriures als lectors.
La tradició rockera i metalera de la Ribagorça durant els anys 80 i 90 és coneguda arreu. Van arribar a actuar grups tant coneguts com Ilegales, Decibelios, Baron Rojo i Obús. La història de Sabbatta Rotta comença a finals dels 80 en el bar Txambonet de Vilaller. Amb un premi de la màquina escurabutxaques, Rafa Badia, el fill del propietari del bar, llavors adolescent, té com a objectiu comprar-se una guitarra. Ho fa i crea una banda de trash metal amb dos amics: Albert Mallada, de Vilaller i Marc Miranda, del Pont de Suert. No hi ha referents propers del gènere però segueixen endavant amb referents llunyans de grups satànics. Més tard coneixen el gènere del grindcore, una barreja entre hardcore i trash metal, i s’hi agafen amb força. Ben aviat comencen a assajar en un local de Vilaller i programen el seu primer concert a la nau de Montidro de la població l’any 1988. La notícia corre com la pólvora i enregistren un ple històric amb públic de Vilaller i de fora. Comença la llegenda del grup. Després marxa Marc Miranda, entren alguns membres nous que no van durar, fins a que s’incorporen al grup Txepo Torrobella, de Vilaller, i Raúl Pallàs, de Bono. Aquesta és la formació definitiva i estable que queda el 1989. I programen un segon concert a Vilaller com a homenatge al exmembre del grup Marc Miranda, que havia creat Debatori, un grup de hardcore al Pont de Suert. El concert va ser un èxit i va començar l’efervescència grindcore a la Ribagorça amb col·laboracions dels components de Sabbatta Rotta amb altres músics de fora i amb l’organització l’estiu de 1991 d’una gira estiuenca del grup pel Pirineu que va acabar a les festes de Vilaller amb tres nits consecutives de concerts. De l’èxit de la minigira Sabbatta Rotta arriba per primera vegada a un estudi de gravació de la mà de Joan Sisa i edita la primera maqueta. Amb Angoixa mental, títol d’aquest primer treball, traspassen fronteres i toquen a la Ribagorça aragonesa amb altres grups i entren en escena promotors de grups i concerts com Panxo Romero, impulsor de grups ribagorçans com El Oso Yonki. El 1992 Sabbatta Rotta fa el salt a Barcelona i per aquest primer concert a la capital catalana compten amb el suport d’un manager, Juan Granados, i comparteixen cartell del festival Monsters of Rot a la sala La Báscula amb grups com El Kaso Urquijo, Carne i Mortal Mutilation. Sabbatta Rotta es cola en el festival a última hora susbstituint la banda Seqzion Demenziados. L’estiu següent Sabbatta Rotta aterra de nou a les festes de Vilaller com a banda consagrada i actua acompanyada d’una altra que es farà també llegendària a la comarca, anomenada Pankreas. I amb l’ajuda del grup Gustus Malus i la família Ariño, arriba la gravació de la segona maqueta el febrer de 1994, un àlbum anomenat C.R.I.S.I.S que es va presentar per Setmana Santa a Vilaller. A l’estiu van fer un pas més i van tocar a Barcelona a la sala Akelarre amb les bandes hardcore més carismàtiques del moment. Repeteixen tanda de concerts a les festes de Vilaller però el que prometia ser la consagració definitiva va ser el principi de la fi del grup. Cada membre va seguir el seu propi camí, uns van seguir a la música, altres no, però el nom i la llegenda de Sabbatta Rotta no ha desaparegut mai. El 1996 van fer un concert esporàdic a Barcelona amb altres bandes i sense la presència de Rafa Badia. Després van arribar altres músiques i altres instruments als membres de la banda i petites incursions en altres estils. El 2009 va haver-hi reconciliació del grup amb Rafa Badia. Van muntar una festa a la nau de Montidro de Vilaller i Sabbatta Rotta va tocar al complet, ja sense Raul Pallàs, que havia mort, i amb una nova presència, la de Víctor Romero, del Pont de Suert. El 2003 s’havia fet un concert d’homenatge a Raul Pallàs a Barcelona. Sabbatta Rotta ha tingut al llarg de la seva història fins a 8 formacions diferents amb un nucli dur, Rafa, Albert i Txepo. Sabbatta Rotta ha conviscut amb grups com Gustus Malus, Debatori, El Oso Yonki, Doom Bo, Kartó de Bingo, Krusto, Kumbia Kaos, Los del Ebro, Likidillo de Kontainer, Made in K-talà, Nicfit, Ö.B.N.I, Pankreas, Ronya, Supercoco, Menal Blues Band,Veu Sorda, Xirella i Violent Headache. El llibre editat retrata la vida del grup però també la vida d’un poble, una comarca, una època on es feia música i es tocava en directe, una generació de joves i grups que sortien com a bolets i feien soroll. “Si no toca Sabbatta, quemamos el local” cridaven als concerts. Sabbatta Rotta va tenir fins i tot un carrer a Vilaller. Una època que no tornarà però que es recorda com una gran brandera. Si voleu posar imatge i veu a la història mireu el documental que en va fer Gorrion Films. Llarga vida al grindcore vilallerenc.