Esparses són les torres de l’horta, no s’ha dit millor que en els poemes de joventut de Màrius torres. Són la fantasia del que en altres indrets anomenen masia, a tocar de Lleida. Portes velles i gateres, un privilegi verd de partides de terra amb rengleres de xops i fruiters que embolcallen la ciutat. Els arbres que acostumen a emmurallar les torres són de bellesa antiga: els caquis, les pruneres, nesprers i codonyers, preparats per abastir d’aliments en totes les èpoques de l’any i també totes amb corral i galliner per petit que fos. Formen part de la nostra memòria, inclús la no viscuda. I són els aiguamolls i el so de l’aigua de les petites canals, la banda sonora i el desideràtum dels que vivim a ciutat.