“Desperta és un nou dia” com un manament ho etzibava Espriu en la seva Cançó d’Albada. A nosaltres ens és fet a mida, perquè la Utopia es materialitza al Ponent, i la son del calendari i de la terra al gener, encara adormida, just al principi del cicle anual, ens pot fàcilment incitar a fer metàfores, abans suades ara necessàries. Si despertem del somni de la boira potser recordarem la història, els cicles, la maldat i la bondat dels hòmens i dones i les ferides que just semblava que cicatritzaven. Exhortades a una pregària civil, col·lectiva, que ens retorni l’esperit crític i que ens elevi la moral, una renovació que ens allunyi de les profecies, del sembrat de petiteses i pors populistes. Això, amigues, sí que seria bellesa.
Sessió: No iniciada
