Camí, el recorregut que ens duu d’un punt a un altre. Parlar de camins en aquesta columna és com parlar de teatre dins del teatre. Camins que no han estat xafats, camins escollits, camins que t’has trobat i camins que te’ls han ensenyat. Els camins-llegat que has heretat, camins que has descobert, camins que has traçat tu mateixa. Camins físics amb riells i herba al mig i camins poètics, també. Amb la seva sinuositat i el seu misteri. Camí sempre és emoció, aventura. Sempre explica una història, no, no, fa una historia. El camí d’Auden, el que divergeix i es bifurca. El camí difícil. El que et fa créixer i t’és casa, el que configura el mapa de tu. El de la vida, el que potser no és tant perfecte, desigual, el dels clots. Aquest és el de la bellesa.
Sessió: No iniciada
