Durant la preparació del pregó de la festa major del barri Universitat de Lleida vaig trobar el treball titulat La Batalla de Lleida, de Martí Esquirol Domènec, primer premi de Recerca de la Universitat de Vic, dirigit per la professora de Clàssiques Montserrat Nogueras i assessorat pel professor i arqueòleg de l’Institut d’Estudis Ilerdencs, Joan-Ramon González. L’estudi detalla que el futur de l’Imperi Romà, el futur d’Europa i potser el futur del món i tot, es va decidir a la Serreta. Sí, a la Serreta es va lliurar el combat decisiu de la Batalla d’Ilerda que va enfrontar les tropes de Juli Cèsar i de Gneu Pompeu, caps de les dues faccions enfrontades en la Segona Guerra Civil romana, l’any 49 aC. La pugna es va decantar de la part de Cèsar, precisament en vèncer a la Batalla d’Ilerda, decidida a la Serreta. Martí Esquirol afirma que el combat de la Serreta fou l’enfrontament principal de la Batalla de Lleida i detalla, fins i tot, les baixes que va tenir cada bàndol. El domini de la Serreta era estratègic per tallar la connexió entre els turons de la Seu i el de Gardeny. No sabem la importància del terra que xafem.
Sessió: No iniciada
