Aquests dies ha generat debat el kit de supervivència que ha proposat la UE davant crisis com guerres, ciberatacs o desastres naturals. Nosaltres tenim una contraproposta des de l’Horta de Lleida. En un món cada cop més urbanitzat i dependent de la tecnologia, el veritable kit de supervivència no es troba en gadgets sofisticats, sinó en les pràctiques tradicionals del món rural. Recuperar costums com cuidar gallines, fer hort, cuinar amb llenya, preparar remeis naturals o fer conserves d’aliments no només ens connecta amb la natura, sinó que també ens fa més autosuficients i sostenibles.
La història ens recorda que els mateixos romans, pioners en la logística militar, sempre repartien un galliner de 12 gallines a cada contuberni (grup de 10 soldats). Ho feien perquè si en alguna etapa els legionaris passaven per una zona àrida sense aliments ni caça com a mínim podien alimentar-se amb la proteïna saludable d’un ou.
El mode de vida rural ofereix solucions pràctiques per afrontar els reptes actuals, com el canvi climàtic o la crisi energètica. Per exemple, tenir un hort permet accedir a aliments frescos, mentre que cuidar gallines garanteix ous de qualitat. A més, cuinar amb llenya o fer conserves de tomata o de fruita són formes eficients d’aprofitar recursos locals i minimitzar el malbaratament alimentari.
Aquestes pràctiques no són només una qüestió d’entranyable nostàlgia. Són eines per construir un futur més resilient, més natural. La deshidratació de fruits o l’ús d’adobs orgànics són exemples de tècniques ancestrals que poden integrar-se fàcilment en la vida moderna per reduir costos i impacte ambiental.
A Ponent i a l’Horta lleidatana aquestes tradicions encara sobreviuen en moltes torres i cases de pagès. És essencial preservar-les i transmetre-les a les noves generacions com una forma de resistència agrocultural.
En lloc de kits de supervivència comercials plens d’objectes artificials, hauríem d’apostar per recuperar el coneixement rural com a autèntic salvavides. És hora de valorar el que ens ensenya la tradició pagesa, pensant que la veritable riquesa és saber viure amb senzillesa i harmonia amb l’entorn. Diu una sàvia dita pagesa: “Quan cultives el teu propi aliment, cultives també la teva autonomia, la teva llibertat”.
