Aquests dies de Setmana Santa he aprofitat per redescobrir alguns indrets de les nostres contrades, d’aquells que sempre tens al cap que vols visitar, però mai tens temps. Entre ells, per exemple, l’estany d’Ivars i Vila-sana que esdevé un lloc ideal per passejar en aquest moment de l’any en què no fa la calor asfixiant de l’estiu ni el fred gèlid hivernal típic de la plana de Lleida. En aquest cas, em va sorprendre relativament que entre les espècies que es poden observar en aquest paratge natural no hi hagués el que científicament es coneix com el kamacus pishapinae, una espècie invasora que s’ha estès per tot Catalunya i que en aquestes dates es deixa veure amb força facilitat. El kamacus pishapinae acostuma a sortir en tromba des del seu hàbitat principal per dirigir-se a altres punts i, fins i tot, en alguns espais com la Cerdanya o la Val d’Aran ha establert algunes colònies i poblacions estables. Per sort, sembla que hi ha indrets preciosos a la Plana de Lleida que no han estat descoberts i es mantenen fora de l’òrbita d’aquesta plaga. L’estany d’Ivars i Vila-sana, l’Aiguabarreig de Seròs o el Pantà d’Utxesa, entre altres, són alguns dels paratges naturals singulars que hi ha a les terres de Ponent i que gaudeixen encara del privilegi de no estar massificats. Suposo que és qüestió de temps que lo kamacus hi faci cap. De moment, però, gaudim-los.
Sessió: No iniciada
