Fa quatre anys, els aparadors de Kabul exhibien l’última moda i les dones regentaven salons de bellesa. Avui, quatre anys després del retorn dels talibans, molts d’aquests comerços estan tancats i, en les voreres, les famílies venen les seves pertinences per a sobreviure.
VELS I BARBES
Abans, els carrers de Kabul eren un gresol de colors i estils. Avui, una paleta més sòbria domina l’escena. El blau del burca s’ha multiplicat, cobrint la pràctica totalitat de les dones en molts barris. El hijab ara ha d’ocultar cada centímetre de cabell i coll, i moltes opten per cobrir també el seu rostre. Pels homes, la barba llarga i sense afaitar ja no és una elecció personal, sinó una expectativa social, sovint vigilada. A més, el règim ha imposat un estricte codi de vestimenta per als estudiants: els de secundària han de vestir de blava amb un capell blanc; els de batxillerat, de blanc i amb turbant. D’altra banda, segons les normes del Ministeri per a la Propagació de la Virtut i la Prevenció del Vici, la veu d’una dona és privada i no ha de ser escoltada en públic. Mentrestant, els cines i teatres que oferien finestres a altres móns, romanen tancats.
NEGOCIS CLAUSURATS
Si algú camina per les zones comercials, notarà els locals amb les persianes baixades, els cartells descolorits de negocis que ja no existeixen. Molts d’ells eren salons de bellesa per a dones, ara prohibits. Uns altres venien roba d’estils occidentals o exhibien publicitat amb rostres femenins, una cosa ara perseguida. L’activitat comercial s’ha reorientat, amb un auge de botigues que embenin vestimenta islàmica i productes que s’ajusten a les noves normes dels talibans.
ESCOLA PER HOMES
On abans s’escoltaven les veus de joves estudiants de tots dos sexes, avui només queda la presència dels nois. l’Afganistan és l’únic país del món que no permet l’educació de dones. Les nenes que van superar l’educació primària s’enfronten a un futur incert. Els currículums educatius, fins i tot per als nens, han experimentat una profunda revisió, amb un èmfasi marcat en la instrucció religiosa i la narrativa talibana.
L’AUTORITAT
La presència de membres talibans, sovint identificables per la seva vestimenta tradicional, les seves barbes i els seus vehicles tot terreny ‘pick-up’, és constant als carrers. Encara que la tensió dels primers mesos ha disminuït, se’ls veu patrullant i vigilant el compliment de les normes.
EL
RETORN
DE
L’ESPECTACLE
DEL
CÀSTIG
Les execucions públiques, un record ombrívol del primer règim talibà en els anys 90, han tornat. Encara que no amb la mateixa freqüència, els estadis de futbol i les places públiques han tornat a ser escenari de càstigs corporals i execucions.
