El dia abans que la llei d’amnistia arribi al ple del Congrés, Junts i ERC apuraven les negociacions amb els socialistes per a incloure tots els delictes de ‘terrorisme’ i garantir que ningú implicat en el ‘procés’ queda fora de la mesura de gràcia. Si se segueix el patró de les últimes setmanes, les negociacions poden prolongar-se fins al mateix ple, que començarà a les 15.00 hores i on es votaran les últimes esmenes que poden entrar en el text al Congrés. En roda de premsa en la seu d’ERC a Barcelona, la portaveu d’aquest partit, Raquel Sans, va afirmar ahir que continuaran negociant les esmenes “fins a l’últim moment” perquè s’aprovi una llei que “ha de donar cobertura a totes les persones que van participar en les consultes del 9N, en l’organització de l’1-O” i en les protestes posteriors contra la sentència. ”Tot val per als García-Castellón de torn. Allí on el que vam veure va ser un referèndum pacífic alguns parlen de terrorisme”, va remarcar la portaveu d’ERC.
“La negociació segueix fins a última hora”, va confirmar per la seva banda la portaveu del PSC, Èlia Tortolero. Fonts de Junts confirmaven que no desisteixen de la seva obstinació de blindar la llei d’amnistia davant possibles actuacions judicials. Cap dirigent polític va voler entrar ahir en el detall dels canvis que es negocien, encara que obligatòriament aquests han de passar per les esmenes ja registrades en la Cambra Baixa. Els principals canvis que mantenen Junts i ERC, amb suport del PNB, busquen amnistiar tots els delictes de terrorisme comesos en el marc del ‘procés’. Al punt de mira està, per exemple, el cas Tsunami, on el jutge Manuel García-Castellón investiga per terrorisme a l’expresident Carles Puigdemont i a la líder d’ERC Marta Rovira i estudia la possible relació entre les protestes de 2019 a Catalunya i la mort per una aturada cardíaca d’un ciutadà francès en l’aeroport del Prat. En una altra esmena conjunta, Junts i el PNB demanen amnistiar també delictes que comprometen la pau o la independència de l’Estat. El portaveu de Catalunya en Comú, Joan Mena, va insistir en la necessitat de dotar a la llei de “màxima” seguretat jurídica per a blindar-la davant els intents d’alguns jutges de “torpedinar-la”. Des de Podem, en la mateixa línia, Pablo Fernández va avançar el suport a les esmenes dels grups independentistes, ja que hi ha “jutges reaccionaris amb interès polític”.
