Com a tot periodista m’agrada fotre el nas allà on no toca i per això els darrers dies m’he preocupat de veure què pensa la gent de les bases d’ERC i si hagués de fer una aposta diria que Oriol Junqueras té tots els números per guanyar (potser diria que arrasar) al congrés que els republicans faran el 30 de setembre. D’alguna manera em recorda al que va passar amb Pedro Sánchez, que després que el Comitè Federal del PSOE el defenestrés en una vergonyosa reunió a Ferraz va agafar el cotxe i va començar a recórrer les federacions per tornar a liderar el partit. Entre d’altres, la de Lleida, amb un dinar a la partida de Butsènit de l’Horta de Lleida. Sánchez ho tenia tot en contra. L’aparell mediàtic, amb els González, Guerra i Bono de torn, remava a favor de Susana Díaz, que a les primàries va topar cara a cara amb la realitat i va veure com Sánchez arrasava i ella se n’havia de tornar a casa. Després de ser senadora la seva carrera política em penso que ja no té gaire més futur. Però tornem a ERC. Junqueras ha fet el mateix que Sánchez. Ha agafat el seu cotxe i s’ha dedicat a trepitjar carrer, que és precisament el que hauria de fer qualsevol polític. A Lleida, el passat mes de juliol, ja es va veure més o menys com n’està de fragmentat el partit. El grup municipal de la Paeria va presentar el tercer número de L’Ideal i Junqueras s’hi va presentar. Va arribar tard i es va posar a darrera fila però algú de confiança em va explicar que ni es van saludar amb Marta Vilata, que era a primera fila i que va marxar ràpid del convent de Santa Teresa on es feia l’acte. Sí que es va abraçar amb Jordina Freixenet, cap de files d’ERC a la Paeria i en principi propera alcaldable de Lleida. Hi torno. La gent amb qui parlo (militants de base) em diuen que són de Junqueras. Ja tindrà feina doncs si guanya. Haurà de refer un partit històric que ha tingut presidents com Macià, Companys, Irla, Tarradellas i gent tant digna com Víctor Torres i que ara s’enfronta a les malifetes de “la B”. El poder local i institucional que acumula i els seus 20 diputats són claus per redreçar el partit i això fa que no parteixi de zero. I a més té avantatge. S’enfronta a una alternativa que és “coral”. I això no funciona. Sempre hi ha d’haver algú que mani.
Sessió: No iniciada
