Josep Vallverdú, Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, autor de títols com ‘Rovelló’ o ‘Indíbil i la boira’, va morir ahir als 103 anys a casa seva de Balaguer, la ciutat en la que va passar la darrera etapa de la seva vida amb la seva esposa Antonieta Vilajoliu i de la que també va ser fill adoptiu.
Més enllà del ‘Rovelló’, la novel·la infantil traduïda a moltes llengües i de la que fins i tot se’n va fer una sèrie de dibuixos, Vallverdú va ser un referent de la literatura i un home de país. Ho era ara i quan les coses anaven maldades, com als darrers anys del franquisme. “Vallverdú va ser el gran pensador de Ponent amb títols com ‘Indíbil i la Boira’ o ‘Proses de Ponent’, destacava ahir el filòleg i professor de la UdL, Albert Turull. De fet, Turull va anar més enllà i el va descriure com “el Joan Fuster de Ponent”, la persona que va verbalitzar una Lleida “inequívocament catalana i catalanista”.
Josep Vallverdú va marxar acompanyat dels seus, una mort que es va esdevindre ahir cap a les nou del vespre, l’instant que explica lumínicament el per què de les terres de Ponent. Fonts de la família van explicar que no hi haurà vetlla i que ja es comunicarà quan es farà la cerimònia de comiat. Justament fa dos setmanes, el 9 de juliol, va fer 103 anys. LA MAÑANA el va felicitar amb una doble pàgina i una fotografia feta el dia que va fer 102 anys. D’aquell dia també és la fotografia de portada d’avui, amb Vallverdú al costat del monòlit que se li va dedicar a la Plaça de la Sardana de Balaguer: “M’enfonso lentament en la terra pagesa on esdevinc saó per al blat de demà”, diuen les paraules que es poden llegir en aquest homenatge que se li va fer el 2003 durant l’Any Vallverdú.
UNA VIDA DEDICADA AL PAÍS I A LA LITERATURA
Nascut a Lleida el 9 de juliol del 1923, la Guerra Civil va obligar la seva família a buscar refugi fora de la ciutat. Hi van tornar el 1939 i després es van traslladar a Barcelona, on el seu pare va posar una botiga de roba i on ell va continuar el Batxillerat. Es va llicenciar en Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i allí va entrar en contacte amb figures del catalanisme cultural com Antoni Badia i Margarit, Joan Triadú, Josep Palau i Fabre o Isabel Arqué, la qui fou la seva primera esposa. Després de dirigir una acadèmia a Sant Feliu de Guíxols i de treballar en una empresa de taps de suro va començar a fer classes i a implicar-se en la vida cultural de la població. Vallverdú va tornar a Lleida, on va viure entre el 1959 i el 1969. Aviat va començar a escriure literatura infantil i juvenil. Amb ‘Trampa sota les aigües’ va guanyar el Joaquim Ruyra i durant aquells anys també va col·laborar amb el ‘Cavall Fort’. Traductor de novel·les policíaques i de títols com ‘The revolt of the catalans’ de John H. Elliot, el 1968 va publicar una obra que va ser clau en la literatura catalana, el ‘Rovelló’. La història del popular gosset va guanyar el Premi Folch i Torres i va començar una història d’èxit imparable, de la que se n’han publicat 30 edicions i venut més de 75.000 exemplars, a més de ser una obra traduïda al castellà, el basc, el francès, l’italià o el rus. Ja amb 102 anys, ara fa un any, Vallverdú va presentar la segona part del ‘Rovelló’ amb la Galera.
Amb Ton Sirera va recórrer el país comarca a comarca amb el seu ‘Catalunya visió’ i en paral·lel va publicar assajos que han estat cabdals per explicar Lleida. Ell, de fet, és qui primer va verbalitzar el concepte de Ponent per parlar d’aquestes terres. Són d’aquesta època títols com ‘Proses de Ponent’ o ‘Indíbil i la boira’.
Vallverdú va continuar publicant literatura infantil i juvenil amb títols com ‘En Roc drapaire’ o ‘Bernat i els bandolers’. Com a professor de català va exercir mestratge en poblacions com l’Espluga de Francolí, les Borges Blanques o Balaguer, la ciutat on va tornar el 2013 i on es va casar amb l’Antonieta Vilajoliu. Dels llibres de memòries en destaquen títols com ‘Vagó de tercera’, ‘Garbinada i ponent’ o ‘Desmudat i a les golfes’ mentre que també va fer poesia. L’any 2003 va recórrer el país per commemorar l’Any Vallverdú. Va rebre la Medalla centenària de la Generalitat, tot i que ell també va ser Premi d’Honor de les Lletres Catalanes. Al seu currículum hi figuren premis com el crítica Serra d’Or, el Premi Nacional del Ministeri de Cultura o reconeixements com la Creu de Sant Jordi. L’any 1983, a més, Jaume Magre va crear des de la Paeria el premi d’assaig dedicat a Josep Vallverdú. Membre de la secció filològica de l’Institut d’Estudis Catalans i Medalla d’Honor de la UdL Vallverdú ha estat un dels grans de les lletres catalanes.
Poc després de la seva mort, el president de la Generalitat, Salvador Illa, deia que “el mestre Josep Vallverdú ens deixa un buit difícil d’omplir, però tenim la sort de comptar amb un llegat immens per a les lletres i la cultura catalanes”. Illa, que a través de les xarxes va expressar el seu condol als “familiars i amics”, va destacar que els seus personatges “formen part de l’imaginar de grans i petits, com l’entranyable Rovelló”. I va afirmar que ·el seu llegat viurà en cada nou lector que va descobrir el plaer de llegir amb els seus llibres”.
