El Memorimage, el Festival Internacional de Cinema de Reus especialitzat en imatges d’arxiu, ha estrenat el documental ‘Naufragis, bussos i homes «rana»’ de Josep Maria Castellví. L’historiador i documentalista ha recuperat les històries que hi ha darrere el desmantellament de vaixells naufragats davant la costa de l’Ebre durant la postguerra.
Castellví explica a l’ACN que davant “l’escassetat” de ferralla a l’estat espanyol als anys 50 i 60, diversos busos es llancen al mar per “guanyar-se la vida”. El documental és una de les peces projectades a la 20a edició del Memorimage que enguany compta amb un nou director artístic, Agustí Argelich. El programador destaca “l’augment” de l’ús d’imatges d’arxiu a les produccions audiovisuals.
El lleidatà Josep Maria Castellví ha baixat a l’Ebre a bussejar des de fa una trentena d’anys. Comenta que, a poc a poc, ha anat descobrint les històries de persones que havien estat bussejadors als anys 50 i 60 i que li explicaven “aventures”. “S’havien dedicat a desmantellar tots els naufragis que hi ha a la costa catalana, no només la de Tarragona, en els anys de la postguerra, per guanyar-se la vida i poder tirar endavant les seves famílies”, diu. “No eren aventurers, sinó treballadors del fons del mar que es guanyaven la vida com podien”, insisteix.
Des de fa trenta anys que recull testimonis relacionats amb aquest afer i ara els ha recollit tots en un documental que es va estrenar dimecres a la tarda al Teatre Bartrina de Reus en el marc del Memorimage. “Les seues històries són apassionants”, assegura qui també va ser càmera del programa ‘Al filo de lo imposible’.
“És una història que sorgeix a partir de l’autarquia del franquisme. Hi ha una escassetat de ferralla i no es pot fer acer, llavors el país necessita metall”, detalla Castellví. A partir d’aquí, l’historiador ha anat documentant-ho tot fins a produir el documental. A partir dels anys 60, el preu del metall “cau en picat”. “A partir de llavors, tota aquesta gent també entra en una etapa en què se’ls acaba el seu recurs i acaben dedicant-se a treure àmfores, a treure corall vermell de la Costa Brava, amb una miqueta de guanyar-se la vida en el que podien”, assenyala.
