Jordi Graupera i Garcia-Milà (Barcelona, 1981) és filòsof i periodista i reconeix que per fer “política independentista a Catalunya s’ha de ser audaç”. Per ell, la política “consisteix a tenir una vocació de servei tan gran que estiguis disposat a treballar inclús per qui t’odia”.
Com pretenen recuperar la confiança independentista si vostès mateixos diuen que és un “procés lent i complicat”?
Recollint signatures tots hem constatat que la gent està trinxada, sense ganes de tornar a confiar en la política. Recuperar aquesta confiança ja no val amb promeses, sol es pot fer complint la paraula de les coses que has dit que faràs. I això, per definició, és lent, perquè primer has de dir que ho faràs, després t’han de donar l’oportunitat per fer-ho, i en acabat ho has de fer.
Per tant, descarten, si entren al Parlament, advocar per un referèndum o per mantenir la DUI?
Nosaltres no ens presentem a unes eleccions per prometre un referèndum pactat amb l’Estat. Aquest ja es va celebrar l’1 d’octubre del 2017 i és l’únic que té un estatus polític i un consens a Catalunya. Si algú vol fer un altre referèndum que considera millor, que s’assegui i el proposi i vegi si és viable. Però hem de ser molt clars: amb el material polític que hi ha a Catalunya, no es pot proclamar la independència.
Com es podria acomplir?
Fins que no tinguem una cultura política en què els líders estiguin preparats per assumir els preus a pagar per fer la independència; la població estigui disposada a fer un detriment de comptes amb la classe política; i la societat civil es dediqui a fiscalitzar la política i no només acompanyar-la, no es podrà acomplir la independència. ‘Alhora’ neix per intentar construir aquesta cultura política.
Llavors, segons el seu partit, com hauria de ser un bon líder polític per Catalunya?
Això ho ha de decidir la gent. Els que ens presentem a les eleccions ho fem amb l’esperança que la nostra vocació de servei sigui suficient per dur el país on creiem que ha de ser. No hi ha ningú que tingui més saviesa sobre la qualitat dels seus lideratges que el poble.
Creu que Catalunya té cares polítiques fortes?
Jo crec que a Catalunya es castiguen, una mica, els caràcters forts. A l’últim parell de segles hem perdut moltes batalles i ara vivim amb la permanent sensació que la següent que perdem, serà l’última. I, per tant, no et pots permetre el luxe de tenir aventurers de la política, ja que si se’n surten, serà glòria, però si no, tindràs la desaparició.
Si Junts o ERC requerissin els seus diputats, acceptarien? I sota quins terminis?
Seria irracional que nosaltres diguéssim “no investirem ningú”, perquè tant per tant, presentem-nos amb el PSC, no? També seria irracional que diguéssim “si hi ha suma independentista, facin el que facin, ens hi sumarem”, perquè per això hi ha la CUP, no? D’aquest mode, nosaltres ens asseurem amb qualsevol independentista que vulgui fer la independència, posi la nació al centre i les institucions al servei del país. Però no ens tremolarà el pols per votar que no a un candidat que es faci dir independentista.
Entrant en matèria… Què és i com funciona ‘Alhora’?
‘Alhora’ és un projecte a llarg termini de gent audaç que creu que encara és possible la creació d’un partit per encarar el conflicte, per fer la independència i per tenir una governança que ens faci sentir orgullosos i no sentir vergonya cada cop que pensem en el nostre govern. I funcionem com si fóssim un esprint a una marató.
A què es refereix?
Ens van donar poc temps per preparar-nos. Quan es van anunciar les eleccions, nosaltres acabàvem de vendre les entrades del nostre acte al Teatre Borràs. Així que funcionem, de moment, amb l’ajut dels voluntaris que ens ajuden dia a dia. Enginyers, físics teòrics, arquitectes, artistes… Sectorialment, treballem amb els experts amb els quals fa un any i mig que col·laborem. I pel que fa a decisions territorials, “ens donem el plaer” de pensar com seria la política ideal a cadascun dels llocs del país.
Ens podria explicar què és aquesta ‘Escola Superior de Magisteri de Catalunya’?
És la primera persona que em pregunta per això, moltes gràcies. Nosaltres quan parlem de la nostra llengua, ens agrada parlar de la cadena de producció del català, perquè ens fixem molt en els resultats (els nens parlen català a l’escola?) i no ens fixem mai en totes les coses que han de passar perquè ells parlin l’idioma. Una d’aquestes coses és com estem formant el professorat, les direccions dels centres… Hem d’elevar l’ofici de mestre al cim de l’escala social, però per a fer-ho, cal una forma d’educar-los perquè puguin arribar-hi.
Seria un complement pel grau d’Educació, més que un grau a part?
És que la carrera de Magisteri també s’ha de reformar. És un grau que, tot i que s’han intentat introduir uns nivells d’exigència, no han acabat de quallar. La didàctica de la llengua és una cosa que no s’ensenya. Ens trobem amb professors de català, els quals estan transmetent un català de baixa qualitat a les futures generacions.
I com obtindrien els 1.000 milions d’euros que volen destinar a l’Escola d’adults catalanitzadora?
Ja sé que són molts diners. Això vol dir que s’han de treure d’altres llocs. Estem fent un llistat de guinguetes de la Generalitat, perquè són pseudoxarxes clientelars pensades per col·locar persones afins. Però invertir 1.000 milions demostra que, per nosaltres, això és central. El català no és una despesa a fons perdut, ens enriqueix, és futur, és economia, és una inversió al voltant de la cultura i l’arrelament a la terra dels immigrants.
Com volen canviar el model econòmic?
La base és molt bàsica: en el model econòmic hi ha coses que més que fer-les, hi ha coses que no has de fer. Hem de deixar de canviar les lleis i d’avalar perquè hi pugui haver macrocasinos a Tarragona.
Entenc que no estan d’acord amb el Hard Rock?
Radicalment en contra, ni amb els JJOO d’Hivern. A veure, si un empresari compra el terreny, compleix les lleis i fa un projecte que està dins la legalitat, nosaltres no direm als empresaris com han d’actuar. Però a Catalunya no ha passat això. Els inversors que hi ha darrere del Hard Rock tenen capturada la nostra classe política: els han fet canviar les lleis del joc, els volen fer canviar les lleis territorials… A banda, la indústria del joc genera la mena de llocs de treball que només serveixen per empobrir la nostra població: mà d’obra poc qualificada, o els nostres joves que han de decidir si sortir fora a complir els seus somnis o quedar-se aquí malvivint de cambrer.
Alguna mesura més?
El canvi amb la regulació. No pot ser que siguem un dels països europeus més burocratitzats. És una bogeria. L’administració ha de facilitar, no impedir. També s’ha de donar l’impuls que es mereix a la recerca i que ningú li ha donat fins ara, perquè és un sector que està molt per sobre d’altres.
Quina és la revolució energètica i ambiental que proposa Alhora?
Catalunya ha fet una cosa increïble al llarg de la seva història: sumar-se a les revolucions industrials que estaven succeint al continent. Això li ha permès sobreviure. I això que no tenia carbó com Anglaterra o petroli com els Estats Units. Però resulta que ara sí que tenim les matèries primeres de la següent revolució: sol i costa. Doncs estem a la cua d’Europa en energia solar i eòlica, per darrere països amb molt menys Sol que nosaltres.
Com ho millorarien?
Necessitem clarament una revolució en l’obtenció de l’energia, perquè cada cop ens hem tornat més dependents de l’Aragó. En lloc d’impulsar mesures que ens deslliguin d’Espanya, cada cop deleguem més amb ella. Una cosa molt important que tenen les energies renovables, és que no fa falta ser una gran empresa per produir-la. Això és una revolució tan gran, que espanta les elèctriques. Així que o ancorem Catalunya als corrents que ens permetin viure en el futur o serem el tipus de país que a les anteriors revolucions no van sumar-s’hi.
Els preocupa l’auge de l’extrema dreta?
És un fenomen que passa a tota Europa i és normal que passi, tot i que no és justificable, ni acceptable. Però quan ets una zona amb altes onades migratòries, és fàcil fixar l’atenció en els “mals” de la immigració. Així i tot, també li diré: soc contrari a la idea de “cordó sanitari”, ja que em sembla una “pijada”. PSC, ERC i la CUP han fet més gran l’extrema dreta, per mirar de créixer ells mateixos i tenir així l’excusa per no haver de fer res més que dir que són d’esquerres i els herois antifeixistes. Que ells (l’extrema dreta) siguin uns covards i hagin de ficar la por al cos del català mitjà, no justifica que els hem de prestar més atenció que la que mereixen.
