Afortunadament, aquest diumenge se celebraran les eleccions a la presidència del Futbol Club Barcelona. Dic afortunadament perquè la campanya electoral s’està fent pesada. La lluita acarnissada entre Joan Laporta i Víctor Font dona idea de la importància que té obtenir la presidència del club blaugrana. Els mitjans de comunicació de Barcelona han fet un desplegament informatiu amb entrevistes i debats que supera la dedicació que reben les eleccions a les institucions polítiques. Què tindrà la presidència del Barça que és tan cobejada? Sempre es parla, amb motiu, de la poderosa influència de la llotja del Bernabéu, però de la tribuna barcelonista no se’n fa esment. Alguna cosa deu tenir un càrrec no remunerat quan desperta tanta ambició. En la lluita per guanyar les eleccions tot s’hi val. Una de les bases més importants que busquen els candidats és el suport explícit dels jugadors i entrenadors més estimats pels socis. El periodista Lluís Canut, explica en el llibre La vida en directe que en les primeres eleccions democràtiques del club després del franquisme, l’any 1978, el candidat Josep Lluís Núñez, el rei dels xamfrans, “va obtenir el suport de Johan Cruyff a canvi de la cessió d’un ampli local al passeig de Gràcia que l’holandès volia convertir en el despatx de la nova societat que havia fundat amb el seu representant, Michel Basilevich”. Cruyff va dir en una entrevista a TVE que si guanyava Ferran Ariño (rival de Núñez i favorit a les enquestes) marxaria del Barça. Va guanyar Núñez. Chapeau al silenci de Flick.
Sessió: No iniciada
