Joan Fibla és doctor en Biologia i president de la Fundació Antisida de Lleida des de fa quinze anys. Des de l’entitat, acompanyen persones amb VIH, organitzen campanyes de prevenció i lluiten per eliminar l’estigma i promoure relacions afectives i sexuals lliures.
P.- Com va sorgir l’entitat?
L’any 1989, un grup de professionals mèdics i socials va començar a treballar a Lleida com a delegació d’una entitat barcelonina. El 1991 ens vam constituir com a associació lliure i, el 2020, vam esdevenir la Fundació Antisida de Lleida per adaptar-nos millor a la nostra tasca.
P.- Va néixer quan el VIH era una condemna mortal i també social.
Exacte. Als anys 90, la situació del VIH era molt dramàtica, perquè hi havia por i desconeixement. Entre un 70 i un 80% dels que patien VIH, morien al cap de poc temps. Per tant, la funció inicial de l’entitat era acompanyar en la malaltia i en la mort, a més de la funció reivindicativa.
P.- Actualment, quina és la tasca de la fundació?
L’objectiu principal és millorar de forma integral la qualitat de vida de les persones afectades pel VIH i la sida. En concret, treballem en tres grans àrees.
P.- Quines són?
La primera és l’atenció a persones amb VIH que tenen també dificultats socials greus: problemes laborals, residencials, alimentaris, amb diversos pisos d’acollida i suport. La segona àrea és la prevenció: fem campanyes en centres educatius i entorns sanitaris. La tercera és la detecció: oferim la prova del VIH i d’altres infeccions de transmissió sexual.
P.- Com es finança l’entitat?
Ens financem majoritàriament amb fons públics (70-75%) i la resta amb activitats pròpies i col·laboracions. Tenim 20 treballadors i comptem amb el suport de 100 voluntaris i 47 col·laboradors.
P.- Quina és la diferència entre el VIH i la sida?
El VIH infecta i debilita el sistema immunitari de forma progressiva, sovint sense símptomes durant anys. Durant aquest període silenciós, es pot transmetre el virus sense saber-ho. La sida és la fase avançada, quan el sistema està molt dèbil i el cos no pot lluitar contra malalties greus. Es pot evitar amb un diagnòstic i tractament a temps, que beneficia tant el pacient com la societat.
P.- Quants casos de VIH i sida teniu registrats a la Regió Sanitària de Lleida?
Tenim constància d’uns 1.200 casos de VIH, que són tractats a l’Hospital Arnau de Vilanova. Cada any es realitzen, de mitjana, unes 600 proves. Tot i que abans es detectaven 3 o 4 casos anuals, en els darrers tres anys hi ha hagut un repunt. Fins ara, durant el 2025 s’han detectat 6 noves infeccions.
P.- A què creieu que es deu?
Es tracta d’un doble joc. Per un costat, és un èxit del programa de detecció, perquè, com més proves es realitzen, més casos sorgeixen. Per l’altre, indica que falta prevenció i que, actualment, tenir relacions sexuals amb protecció no està de moda.
P.- I a escala mundial?
Hi ha dues realitats. D’una banda, observem que en el món desenvolupat, la majoria dels casos estan controlats, el tractament és molt efectiu i no té efectes secundaris. De l’altra, en les regions en desenvolupament, la malaltia continua sent tant o més dramàtica del que era abans. I avui dia, encara més.
P.- Ho diu per les retallades de l’administració Trump a programes internacionals contra el VIH?
Sí. ONUSIDA havia aconseguit que el tractament arribés a poblacions remotes de l’Àfrica. Ara s’estima que un nombre altíssim de persones es quedarà sense i, per tant, augmentarà el nombre de morts.
P.- Com ha evolucionat el perfil de les persones infectades?
Contràriament al que es pensa, la majoria de noves infeccions no són entre joves. El perfil més habitual són homes de més de 40 anys que practiquen sexe amb altres homes. Els joves, de fet, estan molt conscienciats i són qui més demana fer-se la prova. El col·lectiu és vulnerable per condició, però no és on es concentren les noves infeccions.
P.- En quin punt estem avui respecte al tractament?
Els tractaments són altament efectius. Una sola pastilla al dia pot mantenir la càrrega viral a zero i evitar la transmissió. Fins i tot existeixen tractaments injectables. Però la medicació és de per vida. Si es deixa, el virus torna a replicar-se perquè hi ha cèl·lules que el mantenen latent.
P.- I el disseny d’una vacuna?
S’estan fent molts esforços per aconseguir-la, però el VIH és un virus especial, perquè muta constantment i apareix una variant nova cada minut. Per tant, el procés és lent i difícil. També cal destacar que si s’ha aconseguit combatre la Covid-19 en dos anys és, en part, gràcies als més de 40 anys de recerca del VIH.
P.- L’estigma al voltant del VIH continua present?
Malauradament, sí. No hem sabut eliminar aquest estigma inicial associat a la malaltia. Encara avui una persona amb VIH no se sent lliure de dir que està infectada per possibles rebuigs familiars, laborals o socials. És un soroll de fons constant.
P.- El VIH continua vinculat a estereotips?
Sí. Encara es relaciona amb col·lectius com els homosexuals o les persones drogodependents, però això és fals. El risc no es troba en el col·lectiu, sinó en la pràctica. Qualsevol persona que tingui relacions sexuals sense protecció està en risc, independentment de la seva orientació o condició.
P.- Com es pot combatre?
És difícil, és l’assignatura pendent. La població encara té la imatge de la pel·lícula de ‘Philadelphia’ dels anys 90. Llavors, hi havia una justificació perversa, era una mena de càstig diví per als que havien comès un pecat.
P.- Fa pocs dies, el Ministeri de Sanitat va aprovar la donació d’òrgans entre persones amb VIH. Com vau rebre la notícia?
Per fi es reconeix que una persona amb VIH pot ser solidària amb la societat. Aquesta és una reivindicació històrica i és un pas més per eliminar l’estigma.
P.- Heu presentat una moció per gestionar el Centre de Sexualitats de Lleida.
Sí, i ha estat aprovada. Creiem que és absurd que, en el mateix carrer, hi hagi dos espais, el nostre local i el del centre, dedicats a la salut sexual i l’educació afectivosexual. Volem trobar una solució perquè el centre i l’entitat puguin optimitzar els seus recursos.
P.- Quin és el vostre objectiu a llarg termini?
Desaparèixer. És a dir, que un dia no calgui que existeixi la Fundació Antisida. Però mentre no arriba aquest dia, volem treballar per construir una societat on les relacions afectives i sexuals siguin lliures, obertes i respectuoses. On el VIH no sigui un estigma, sinó una condició de salut com qualsevol altra.
