Hi ha persones que mereixen reconeixement. Molts són mestres. Joan B. Culla n’és un. S’ha jubilat després de 40 anys impartint Història Moderna i Contemporània a la UAB. Per les seves classes han passat uns 10.000 alumnes. Una malaltia l’obliga també a sortir del focus mediàtic i deixar les col·laboracions al mitjans. La setmana passada va rebre l’homenatge de polítics, periodistes, companys de professió, amics, família i societat civil. Entre els assistents hi havia també exalumnes. Culla, un home sobri i poc donat al sentimentalisme, es va emocionar i es va quedar sense paraules, una cosa poc habitual en ell, conversador incansable i vehement. Ell és un dels millors professors que he tingut. Un historiador mestre de periodistes. Un savi rigorós, elegant i ferm, entregat a la feina del coneixement amb humilitat. En una entrevista recent, Culla reconeixia, no sense una mica de pudor, sentir-se estimat per la majoria d’alumnes. És estimat per molta més gent. No hi ha millor premi que aquest. Albert Camus va escriure una carta de reconeixement a un professor seu després de rebre el Nobel. Cap honor no és comparable al privilegi d’haver tingut bons mestres. Cap tribut és més gran que l’amor i la gratitud cap a ells.
Sessió: No iniciada
