Condemnats com estem a utilitzar sigles, acrònims i paraules escurçades o manllevades a l’anglès, qui llegeixi aquest títol no entendrà gran cosa si no és del ram. Jep és un nom –en conec algun i celebra el sant el mateix dia que jo– però no parlem d’ell ni de l’amic fidel d’en Fidel del Cavall Fort. Es tracta de les inicials de les Jornades Europees del Patrimoni i, és clar, les que duen el 23 són les d’aquest any. Es tracta d’una proposta del Consell d’Europa i la Comissió Europea que a Catalunya es celebra des de l’any 1991, gràcies a la sempre amatent predisposició de les persones que treballen als monuments, jaciments i semblants. S’hi proposen un seguit d’iniciatives que tindran lloc arreu d’Europa entre finals de setembre i el novembre i que a casa nostra sobre tot es fan aquest cap de setmana, com ja haureu llegit. Molts dels visitants-usuaris-participants-clients d’aquesta proposta es pensen que és un dia de portes obertes. I ja està. Que bé que no cal pagar!
Darrere de tot això hi ha molt més que el fet de no cobrar. Per això no m’agrada utilitzar les sigles inicials i m’agradaria celebrar aquesta data amb totes les lletres. Perquè aquestes jornades serveixen especialment per explicar i explicar-nos, i és clar que les persones que treballen per tenir cura del patrimoni necessiten ser escoltades, amb les paraules senceres, per dos motius: un, perquè aprenem moltíssim de les seves explicacions i dos, perquè també hem d’aprendre del seu exemple i de la seva dedicació que en la majoria dels casos depassa, en molt, el compromís contractual que tenen signat. Una bona dosi de vocació i preocupació cívica, aptituds pedagògiques i de gestió de grups, reciclatge continu en l’aplec de coneixements i les tècniques auxiliars i, és clar, un afecte especial pels llocs, les pedres, les històries, la terra…
La meva experiència en aquests temes m’empeny, en aquestes dates, a manifestar el meu rebuig als dies de “portes obertes”. Sento haver-ho d’explicar perquè no es pot generalitzar i paguen sempre justos per pecadors. Però resulta que molta gent, quan es troba amb un anunci d’aquests es pensa que pot entrar als monuments i jaciments de qualsevol manera, amb el patinet, la bossa de patates, cridant, corrent i sense cap mena de respecte pels qui estan fent una activitat o escoltant una explicació. Hem organitzat concerts gratuïts en dies com aquests i una part del públic entra i surt de manera sorollosa a mitja peça… Visites guiades, el mateix. Moltes vegades hauria estat preferible anunciar “entrada gratuïta” però passant per la taquilla, recepció o el que sigui i controlant l’aforament. La pandèmia ens va ensenyar això tan odiós de la reserva prèvia o la inscripció, però molts dels gestors d’aquests espais hi han trobat una solució als maldecaps de suportar les males actituds i la poca educació del “públic” en les dates gratuïtes. En altres casos les opcions gratuïtes s’han limitat precisament perquè una entrada, ni que sigui petita, compromet una actitud diferent i assegura que els participants podran seguir sense entrebancs la proposta.
Suposo que els lectors ja saben que els diners de les entrades de museus, monuments i altres, no compensen la despesa ni de bon tros, però ajuden. I pel que alguns hem comprovat també ajuden a tenir una millor actitud. Per tant, no es tracta de gratuïtats ni de portes obertes si no d’actitud.
Avui he explicat aquestes coses menys agradables esperant que a les Jornades Europees del Patrimoni 2023 valorem l’esforç de tots els organitzadors d’actes, xerrades, visites, concerts, exposicions, publicacions… I que tinguem present la feina de tots els que treballen aquests i altres festius i feiners de tot l’any per descobrir-nos el patrimoni: les petites i grans meravelles que ens han fet com som i que tan bé ens defineixen, fins i tot quan no ens portem bé.
