“No volem una altra Inpacsa” em va dir el Jaume Montfort ara fa dos anys quan m’explicava les al·legacions que faria contra la planta de biogàs de la Sentiu a tocar de Bellcaire. Aquell dia em va passar una cosa curiosa. Vam obrir diari dient que Bellcaire alertava que si es feia la planta no es podria “circular” pel poble. Es referia que el pas constant de camions col·lapsarien la carretera al seu pas pel poble i seria impossible passar-hi. Però una lectora em va fer notar que l’alcalde tenia raó al dir-me que no es podria “circular” per Bellcaire de “la pudor” que faria tot plegat. No era aquest el sentit que es volia donar a la notícia però sempre vaig sospitar que el Jaume era tant hàbil que fins i tot ens havia colat un titular de doble lectura. Sigui com sigui, Bellcaire s’ha quedat sense aquest gran de la política. Històric d’ERC, polític de pedra picada, discret, fidel als seus principis republicans i treballador pel bé comú lluny d’interessos d’una i altra classe. A Bellcaire n’hi ha hagut molts d’aquests polítics de talla, com el Joan Solé, primer alcalde democràtic que dimarts va oficiar la cerimònia laica per acomiadar Jaume Montfort i que també va ser un dels fundadors de Ràdio Ponent, un dels projectes mediàtics més interessants que s’han impulsat a l’Oest de Catalunya. Parlo de Joan Solé però també podria parlar d’un altre polític d’esquerres, republicà i independentista de pedra picada que no se’n va sortir de ser alcalde però que era de la mateixa talla que el Jaume, el Vicent Font. Potser més discret però igual de treballador pel país i pel bé comú. Tant de bo n’hi hagués més de personalitats d’aquestes característiques, de gent fidel a unes idees i a una manera de fer apreciada per molts. Dimarts passat, després de la cerimònia de comiat, el Josep Tarragona, exregidor del Jaume fa dos legislatures, em comentava que “hi havia tot el poble” a l’enterrament. I això té mèrit perquè Bellcaire ha estat un poble tradicionalment dividit entre dretes i esquerres. Hi ha persones, però, que han superat aquesta frontera imaginària i que han posat el llistó ben alt, com Prim Bertran, també traspassat massa d’hora. Cosí prim del pare per la part dels Samà, el Jaume també ha posat el llistó ben alt. Descansa en pau.
Sessió: No iniciada
