La platja és una de les destinacions preferides de molts per alleujar les calors en aquestes dates. Per sufocar l’angoixa a què ens tenen sotmesos aquests cansans polítics en què no creuen ni la seva pròpia ombra, el millor és desconnectar el que es pugui i deixar-se acaronar per la brisa marina. Altres preferiran la muntanya, els viatges o fer gàrgares, però com el tema que ens ocupa es refereix a les vacances al mar -que no al bar- preparem les butxaques que els preus han pujat una barbaritat.
Passejar pels poblets de la costa que a l’hivern es moren de fàstic perquè no hi ha ningú i a l’estiu també encara que per la sobredosi de personal cada any es converteix en un suplici per a les economies dels currantes, molts més ‘pobresionales’ que no ‘profesionales’. Des que ens van fer ‘europedos’ els espavilats del poder tot fa mala olor.
L’euro els ho podrien haver ficat per on els càpiga o que s’haguessin equiparat els sous amb la resta de països que tenen la mateixa moneda. Però com que som idiotes, ‘a seguir tragando sin escupir’. Només falta un extra com el de vacances per deixar la cartilla d’estalvis -o millor de subsistència- il·lustrada com la llengua dels Stones. I a sobre cal suportar la terriblement hortera música que sona a tots els xiringuitos haguts i per haver-hi.
Passo de consumir en un lloc on m’estan martiritzant els timpans perquè no em dóna la gana donar-los vidilla. A més, a la Costa Daurada els han unificat tots, són molt més cars i no tenen l’encant d’abans. A la riba de la platja el tinc molt bonic i espero trobar-me amb col·legues, però si quedem ja no ens veurem al xiringuito de sempre… Oh yeah!
