El Canet Rock ha esgotat les entrades d´aquesta edició a més de cinc mesos de la celebració del festival. La cita serà el 5 de juliol al Pla d’En Sala de Canet de Mar i tornarà a comptar amb 12 hores de música ininterrompuda. Des de la seva recuperació el 2014, el festival ha esdevingut el punt de trobada per a milers de persones que volen gaudir de la música en directe, en un ambient festiu i carregat d’energia ‘partidista’.
Figa Flawas, Mushka, Julieta o La Fúmiga són alguns dels noms confirmats, però suficients perquè el paper ja s’hagi esgotat per part dels fidels als ‘artistes del règim’. Es ven que el festival vol recuperar aquest esperit de llibertat que es gaudia en el seu format original, però això és impossible quan la política s’ha entromès per mitjà de manera descarada.
Recordo el festival com un d’aquells petits paradisos on vam aprendre a estimar la llibertat després de la dictadura. La primera edició me la vaig perdre, però va quedar plasmada en una pel·lícula del cineasta lleidatà Francesc Bellmunt. A les altres dues no en vaig faltar. La de 1997 es va anomenar ‘Festa de lluna plena’ i va estar marcada per la pluja que no va impedir la celebració amb Oriol Tramvia, Sisa, Toti Soler o Pau Riba.
El bon rotllo que es generava amb gent de tot arreu és inoblidable i el 1978 es va repetir, per últim any, també amb estrelles internacionals com Blondie, amb la bellíssima Debbie Harry, Nico i Ultravox, a més de Tequila o Los Masturbadores Mongólicos. Eren temps del ‘Prohibido Prohibir’.
Ara tot ha canviat i en lloc d’un festival sembla un míting polític on sí que es veurà sortir el sol però ja ni tan sols hi ha Rock al Canet… Oh yeah!