Mentre que Israel va recolzar sense embuts l’atac nord-americà contra instal·lacions nuclears de l’Iran, l’ONU va rebutjar la solució militar del conflicte, la Comissió Europea va demanar contenció, diplomàcia i tornar a la negociació, i diversos governs àrabs i llatinoamericans van condemnar l’”agressió”. Amb contundència va reaccionar el ministre d’Exteriors de l’Iran, Abbàs Araqchí, a l’acusar els EUA d’haver “traït la diplomàcia” i “creuat totes les línies vermelles” en atacar tres instal·lacions nuclears al seu país, fet que suposa una “violació imperdonable del Dret Internacional”.
Per contra, el primer ministre israelià, Benjamí Netanyahu, va felicitar el president dels EUA, Donald Trump, per la seva “audaç decisió”. “Trump i jo solem dir: ‘La pau s’aconsegueix amb la força’”, va afegir. Però el secretari general de l’ONU, António Guterres, va dir que se sentia “greument alarmat” i va advertir que “no hi ha solució militar” que substitueixi la diplomàcia. També el papa Lleó XIV va lamentar les “notícies alarmants” de l’Orient Mitjà i va fer una crida a tota la comunitat internacional a frenar la guerra com a “responsabilitat moral” abans que es converteixi en una “voràgine irreparable”. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va dir que l’Iran s’ha de comprometre “a una solució diplomàtica creïble” i “la taula de negociacions és l’únic lloc per posar fi a aquesta crisi”, segons va apuntar a les xarxes socials.
Alhora, l’alta representant de la Unió Europea (UE) per a Assumptes Exteriors, Kaja Kallas, va demanar “a totes les parts” fer “un pas enrere” per evitar una nova escalada bèl·lica a l’Orient Mitjà. Entre els països de la UE, el canceller alemany, Friedrich Merz, va instar l’Iran a entaular immediatament negociacions amb els EUA i Israel per trobar una solució diplomàtica, va informar el Govern germà. El ministre francès d’Afers Estrangers, Jean-Noël Barrot, va exhortar a actuar amb “contenció” per evitar “qualsevol escalada que pugui conduir a una ampliació del conflicte” i va reafirmar la voluntat de contribuir amb els seus socis a una “solució negociada”. Itàlia, que va justificar l’atac nord-americà a causa del “perill” de la producció nuclear iraniana, va demanar també a les parts una desescalada.
El Govern d’Espanya va expressar la màxima preocupació: “És urgent el cessament de la violència i la tornada a les negociacions”, mentre que el primer ministre del Regne Unit, Keir Starmer, va dir que els EUA ha pres “mesures” per “mitigar” l’amenaça nuclear de l’Iran.
Diversos països àrabs (Iraq, Aràbia Saudita, el Líban, Oman i Qatar) van condemnar unànimement l’atac, una “greu amenaça”, mentre que el moviment islamista palestina Hamàs va considerar que els bombardejos són una “flagrant violació” del Dret Internacional, d’”escalada perillosa”. Al seu torn, el govern dels rebels hutí iemenites a Sanà va mostrar “ple suport” a l’Iran i el compromís de les seves forces armades.
