Dos estudis publicats al diari ‘Nature Astronomy’ indiquen que hi podria haver més aigua de la que se suposava fins ara a la lluna. Així ho han compartit avui els seus responsables durant una roda de premsa de la NASA. Les investigacions es basen en les dades recollides per l’orbitador de reconeixement lunar de l’agència espacial nord-americana, que volta el satèl·lit des del juny del 2009. Els estudis també utilitzen dades del telescopi Sofia, que ha observat la lluna a través d’una longitud d’ona que ha revelat la signatura de molècules d’aigua. “Per primera vegada s’ha confirmat que hi ha aigua a la superfície visible de la lluna”, ha explicat a la roda de premsa Paul Hertz, director de la Divisió d’Astrofísica de la NASA.
Les deteccions del telescopi Sofia confirmen que es pot trobar aigua atrapada dins de granadures de vidre o entre elles a les latituds més al sud de la lluna, les que estan exposades al sol, en concentracions d’entre 100 i 400 parts per milió. Aquesta situació és, alhora, una protecció contra la irradiació solar i contra l’hostilitat ambiental de la lluna que hauria permès la seva conservació.
El segon estudi ha utilitzat les dades de l’orbitador de reconeixement lunar per observar esquerdes a la cara permanentment fosca de la lluna on l’aigua es podria mantenir congelada. Algunes d’aquestes esquerdes poden haver esquivat el sol durant milers de milions d’anys.
Segons aquests dos estudis, la lluna podria contenir 40.000 quilòmetres quadrats de pous d’aigua en àrees que són permanentment a l’ombra, cosa que podria preservar el gel. Fins ara es calculava que la xifra podria ser de la meitat.
“Si tenim raó, l’aigua serà més accessible per beure, com a combustible per als coets, per tot el que la NASA la necessita”, ha afirmat Paul Hayne, responsable d’un dels estudis. En aquest sentit, l’agència espacial nord-americana no descarta poder utilitzar aquest recurs en futures missions tripulades al satèl·lit terrestre a través del programa Artemis.