Investigadors de l’IDIBELL han descobert que algunes molècules intestinals permeten recordar la seva resposta davant d’inflamacions i repetir-la en futures ocasions. Això permet accelerar la regeneració del teixit intestinal. L’intestí té una extraordinària capacitat de regeneració. Cada dia, milions de cèl·lules de la seva superfície es renoven per mantenir una barrera essencial per a la salut. Aquest procés de renovació constant és especialment important perquè l’intestí està exposat de manera continuada a l’estrès mecànic, els aliments, la microbiota i, de vegades, processos inflamatoris que poden danyar-ne el teixit.
En malaltes inflamatòries intestinals, com la malaltia de Crohn o la colitis ulcerosa, aquestes lesions poden produir-se de manera repetida al llarg del temps, obligant l’intestí a activar una vegada i una altra mecanismes de reparació i regeneració.
Un equip del Programa de Medicina Regenerativa de l’IDIBELL (RegenBell), liderat per Jordi Guiu, en col·laboració amb el CIBER-BBN, ha parat especial atenció a aquest procés de regeneració posterior al dany inflamatori, i ha descobert un fet sorprenent: les cèl·lules epitelials de l’intestí tenen un mecanisme de “memòria” que els permet conservar un record molecular de lesions passades.
Com expliquen a l’estudi publicat recentment a ‘Nature Communications’, l’equip ha pogut comprovar que els episodis inflamatoris deixen una empremta duradora en les cèl·lules intestinals que els facilita una resposta molt més ràpida i eficient davant de futures lesions. Retenen informació d’experiències anteriors, n’aprenen, i adapten la seva resposta regenerativa per optimitzar-la al màxim. “Això vol dir que l’intestí no torna exactament a ser el mateix després d’una lesió”, explica Jordi Guiu. “Les cèl·lules conserven una empremta molecular de la inflamació que modifica el seu comportament i les prepara per afrontar millor futures lesions”, afegeix.
Un teixit preparat per a la pròxima lesió
Per estudiar aquest fenomen, l’equip va utilitzar models experimentals de lesió intestinal i va analitzar, cèl·lula a cèl·lula, què passava durant la recuperació del teixit. Els resultats mostren que, fins i tot quan la inflamació ja havia desaparegut i l’intestí semblava completament regenerat, les cèl·lules conservaven canvis en l’activitat dels seus gens i en l’organització de l’ADN.
Aquesta empremta molecular actua com un record de la lesió anterior, i té conseqüències funcionals. En els models animals estudiats, aquells que havien patit una primera lesió es recuperaven més ràpidament quan s’enfrontaven a una segona lesió. Els animals recuperaven el pes corporal abans i, a nivell cel·lular, els mecanismes de reparació i proliferació també s’activaven abans. “No es tracta d’una memòria en el sentit habitual del terme, sinó d’una memòria biològica que queda gravada en el material genètic de les cèl·lules”, apunta Guiu. “És com si les cèl·lules haguessin après de l’experiència anterior”, remarca.
Una inflamació que deixa empremta
L’estudi, a més, identifica una molècula en concret com una de les principals responsables de l’establiment d’aquesta memòria: l’interferó gamma (IFN-γ). Tradicionalment vinculat a les respostes inflamatòries, quan l’equip investigador va bloquejar l’activitat de l’interferó, gran part dels avantatges regeneratius aconseguits després d’una primera lesió van desaparèixer.
Aquests resultats reforcen una idea cada cop més present en medicina regenerativa: la inflamació no és només una resposta transitòria al dany. Més enllà de desencadenar una resposta immediata davant les lesions, dirigida a través de cèl·lules immunitàries com els macròfags, també pot remodelar els teixits de manera duradora i influir en respostes futures. “Durant molts anys hem vist com la inflamació activa mecanismes de regeneració intestinal després d’una lesió. Ara comencem a entendre que aquests episodis no només reparen el teixit, sinó que també poden reprogramar-lo”, explica Guiu.
Noves preguntes sobre salut intestinal
L’equip del RegenBell remarca que es tracta de recerca bàsica, però considera que els resultats obren noves vies molt interessants per entendre com l’historial d’inflamacions i lesions pot influir en la salut intestinal a llarg termini.
En el futur, aquest coneixement podria ajudar a comprendre millor per què alguns pacients es recuperen amb més eficàcia que altres després d’episodis inflamatoris repetits, com els que experimenten persones amb malalties inflamatòries intestinals. També podria contribuir a entendre com la inflamació persistent modifica el comportament de les cèl·lules i quin paper pot tenir en l’aparició d’altres patologies. “Cada vegada entenem millor que els teixits conserven el rastre d’experiències passades”, conclou Guiu. “Entendre com es forma aquesta memòria i quines conseqüències té, ens ajudarà a entendre millor tant els processos de regeneració com l’origen d’algunes malalties”, conclou.
