Sí, moltes i diverses, unes més preocupants que altres i unes necessiten més atenció que altres. Així que comencem. Intolerància a no poder veure als meus amics, persones volgudes, familiars. Totalment intolerable. Intolerància a no poder escoltar els seus riures, els seus plors, a no poder abraçar-los, a no sentir-me volgut, a no formar part d’ells, intolerable. Intolerància als crits, al malestar, a la falta de salut, a estar en solitud en alguns moments, intolerable. Ja dites algunes de les intoleràncies en tinc més, però ara mateix no les recordo. Us vull enviar la meva energia plena d’abraçades, riures i afecte. Permeteu-me estar amb vosaltres sense estar. Permeteu-me compartir l’experiència d’aquests dies com si estigués amb vosaltres. Tinc una cosa profunda per a tots i cadascun de vosaltres. No sé si us arribarà, però ja fa temps que ho sabeu. Així que si us arriba la carícia de la meva abraçada i per sort sentiu la seva calor i la seva força sentireu alhora el xiuxiueig de la meva veu en la vostra oïda, dient-vos una cosa particular a cadascun de vosaltres. I si no arribéssiu a sentir-ho no us preocupeu, sentiu l’abraçada, i si no la noteu, no us preocupeu, sentiu la meva calor, i si no la noteu no us preocupeu. Apreneu a simplificar i una vegada entès, tot us arribara. Infeliç per no poder ser present, feliç per enviar la meva energia, molt més feliç per als qui la noteu.
Sessió: No iniciada
