Honrar les víctimes deportades del règim nazi és un deure i cada any Memorial Democràtic es fa càrrec de retre homenatge a aquella gent que fa vuit dècades va perdre la vida per culpa els règims dictatorials que governaven a Europa. Enguany, l’entitat gestionada pel Departament de Justícia instal·larà 127 llambordes stolpersteine (pedres de memòria) arreu de Catalunya, una iniciativa que va començar el 2015 a Navàs i que a la demarcació de Lleida té una gran presència. Aquest 2025 es té previst que se’n col·loquin 34 arreu de la província, finalitzant l’any amb un total de 81 llambordes. La capital del Segrià en acabar l’any tindrà 41 pedres de record a les víctimes de deportació del règim nazi. Només Sabadell en té més (63).
Lleida serà l’única localitat de la demarcació que repetirà en la instal·lació de llambordes stolpersteine respecte del 2024. La Pobla de Cérvoles també tornarà a col·locar aquestes pedres de commemoració, però en el cas de la localitat de les Garrigues, ho va fer el 2022.
En total, a la demarcació s’instal·laran 34 llambordes el 2025. El Vilosell (1), Guixers (1), l’Albagés (2), la Pobla de Cérvoles (3), les Borges Blanques (5), Lladurs (1), Lleida (10), Navès (1), Odèn (1), Sant Llorenç de Morunys (1) i Solsona (6) són els municipis on es col·locaran les stolpersteine (entre parèntesis el total per localitat).
Les pedres del record són uns cubs de 96 x 96 x 100 mil·límetres on hi ha escrit “Aquí visqué”, més el nom del lleidatà deportat, l’any de naixement, el que fou deportat, el camp de concentració on va ser deportat, el camp de concentració on va ser traslladat i, finalment, la data de la seva execució (sempre que sigui el cas). En Miquel Call Plana va ser un jove de 25 anys, oriund de Navès, que el 1940 va ser deportat al camp de concentració de Mauthausen. En el seu cas, va ser traslladat al de Gusen on, el 7 d’abril va ser assassinat. El seu municipi d’origen, Navès, instal·larà enguany una placa per honrar-lo i que cada persona que camini per la plaça de l’Ajuntament (espai provisional on es preveu posar la stolpersteine) “s’aturi per recordar-lo”.
Podria ser el cas també de Josep Boldú Segarra, un jove de 31 anys de Les Borges Blanques que va ser deportat el 1943 a Sachsenhausen. En Josep va ser alliberat posteriorment.
Hi ha el cas de la mestra de l’Albagés, Coloma Seró Costa. Ella és l’única dona de les 34 persones deportades que tindran una stolpersteine el 2025. Amb 32 anys, va ser combatent per la resistència i el 1944 va ser capturada i deportada al camp de concentració Ravensbrück, on va coincidir amb Neus Català. Va ser traslladada al de Bergen–Belsen i allí la van alliberar.
Pel que fa a Catalunya, es posarà una remesa de 127 pedres (comptant les lleidatanes) i ahir va iniciar la col·locació a l’Hospitalet de Llobregat, amb 10. El desembre del 2025, a tot el territori n’hi haurà 678, dividides en 101 localitats.
Origen del projecte
L’artista alemany Gunter Demnig és el creador de la iniciativa de record a les víctimes del nazisme. El maig de 1996, a Berlín, es van col·locar les primeres llambordes, totes fetes a mà “en un gest de respecte i humanitat que contrasta amb l’extermini industrialitzat del nazisme”. En aquests 29 anys s’han posat més de 85.000 stolpersteine arreu del planeta i es tracta del projecte de memòria descentralitzat més gran del món.
Stolpersteine vol dir “pedra que fa ensopegar” i, segons Demnig, “no hi ensopeguem amb els peus, sinó que amb el cap i el cor”.
81 a tot Lleida
La demarcació de Lleida acabarà l’any amb 81 pedres arreu del territori. En ordre alfabètic mostrarem els pobles que han retut homenatge als seus habitants víctimes del nazisme. Albatàrrec (1), Arbeca (6), Bescaran (1), Cervera (3), Cervià de les Garrigues (1), el Vilosell (1), Granyena de Segarra (1), Guixers (1), Juneda (5), l’Albagés (2), l’Albí (1), l’Espluga Calba (1), la Granadella (3), la Pobla de Cérvoles (5), la Prenyanosa (1), la Seu d’Urgell (5), les Borges Blanques (7), les Oluges (1), Lladurs (1), Lleida (41), Mollerussa (2), Navès (1), Odèn (1), Sant Antolí i Vilanova (1), Sant Llorenç de Morunys (1), Solsona (6), Talavera (1), Tàrrega (9), Tarroja de Segarra (1) i Torà (1).
Al Soleràs hi ha una placa d’Alexandre Tamarit, en només poder haver-hi una stolpersteine per persona, es va optar per aquest record. No hi pot haver dues pedres iguals, però sí dos sentits homenatges.
