“En el meu cas, la lactància va ser molt còmoda i en gaudia molt. Però un dia la vaig portar a la guarderia i no em va demanar el pit i vaig pensar que aquell era el moment perfecte [per al deslletament]. És un dol que s’aproxima i no saps quan arribarà”. Així recorda l’Elena com va deixar de donar el pit a la seva filla, Mia, quan estava a punt de fer dos anys. Aquest procés absolutament tan natural i compartit per totes les mares i famílies no està lliure de dubtes, neguits, contradiccions i, fins i tot, de culpa. Davant d’aquesta realitat, l’Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa dos grups innovadors de suport al deslletament respectuós, els primers que s’han creat a Catalunya, i que s’ofereixen als CAP Manso i Numància, de Barcelona. “Es parla molt més de començar la lactància i mantenir-la, però no tant de què ens passa a les dones quan volem fer un ‘destete’ dirigit per nosaltres, quan l’infant no està en aquest punt però nosaltres sí”, explica Sònia Garcia, llevadora i impulsora d’aquests grups.
La iniciativa per acompanyar en el deslletament va sorgir d’una necessitat detectada en els grups de suport a la lactància materna dels CAP. “Parlava amb mares i famílies que tenien dubtes i dificultats per trobar referents de deslletament en els grups d’inici o de manteniment de la lactància. I també connectava amb elles per la meva experiència pròpia”, afirma Sònia Garcia, llevadora al CAP Manso i facilitadora del Grup de Suport a la Lactància de l’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) Esquerra de l’ICS, per parlar d’aquesta iniciativa en el marc de la celebració a Europa de la Setmana Mundial de la Lactància Materna.
“Hi ha una dificultat emocional davant d’aquesta etapa; senten culpa i una ambivalència entre el que vol la mare i el que pot ser millor per a l’infant”, diu Garcia. L’objectiu dels grups de suport al deslletament és oferir a les famílies amb lactants de més de sis mesos un espai segur per compartir emocions, dubtes i neguits. La regulació de la lactància, la conciliació amb la feina remunerada o lactància en tàndem, quan una mare que dona el pit es torna a quedar embarassada, són alguns dels temes que comparteixen.
Els grups de suport van començar a funcionar a principis d’any, després d’algunes proves pilot, i hi han participat un centenar de persones. La majoria són mares però també, parelles i infants “i, fins i tot, alguna cangur”, afegeix aquesta llevadora. La decisió implica tota la família i per això la intervenció de les parelles és molt important per acompanyar la mare en aquest procés. “Som parts actives tothom”, subratlla.
Sessió: No iniciada
