Els mitjans de comunicació informen que en aquest el segle XXI hi ha un increment de persones amb problemes de salut mental, especialment dels joves. ¿A què és degut aquest fet? Precisament la ciència, la tecnologia, la medicina, estan avançat molt, es viuen més anys amb millor salut. Però, per contra, en un dels aspectes més importants per les persones, que és el poder viure una vida bona i ser feliç, anem en darrera, perdem salut.
S’han descrit vàries causes del problema, relacionant-ho amb la complexitat del món d’avui, les dificultats dels joves per trobar feina, les notícies negatives sobre el seu futur degut al canvi climàtic, al deteriorament del planeta, que els adults estem ocasionant, deixant als nostres fills i nets un món molt pitjor. Són aquestes les principals causes de la mala salut mental que assenyalen les estadístiques? Alguns donen la culpa –sense deixar de banda les causes anteriors– a l’educació que han rebut els pares d’aquests joves i la que aquests reben. Els nostres avis, persones que han viscut la guerra incivil i la postguerra amb totes les limitacions econòmiques i socials, es van haver d’espavilar per sobreviure i poder deixar als seus fills i filles un món millor, en el qual poguessin desenvolupar-se sense tantes dificultats com les que patien ells i elles. No tenien temps per deprimir-se (a excepció del percentatge de depressions, anomenades endògenes, que sempre hi ha hagut i que, mentre no es descobreixi el medicament per a guarir-les, seguiran produint-se).
El que, al meu entendre, va ser –i és– una greu errada, és haver sobreprotegit els fills amb la bona intenció que no haguessin de patir penúries ni haver de fer tants esforços com ells per viure desahogadament. Com estaven patint la dictadura, l’educació bevia d’aquesta i prevalia la dita: “la letra con sangre entra”, una greu exageració. L’esforç personal era valorat i premiat. Els millors de la classe eren un exemple a seguir pels altres, havent-hi una certa sana competitivitat, encara que no s’evitava el bullying i, moltes vegades, els que sobresortien eren assetjats pels més forts i entremaliats de la classe. Els professors castigaven i, a casa, els pares i mares renyaven als seus fills: “Alguna cosa hauràs fet malament” era el mínim que els deien, ja que a vegades també els castigaven.
Avui dia fins i tot s’aprova que els alumnes passin de curs amb suspensos. De resultes d’aquest model social ha sorgit una generació que, amb moltes excepcions, no està preparada per les dificultats que hi ha a la vida i son poc resilients quan els sorgeix un contratemps o pateixen un fracàs o un desencís. Les noves generacions estan poc preparades per entomar fracassos i s’angoixen.
Les persones som limitades ni que creiem en el “millorament humà” que pot fer la ciència, rebutjant un ésser superior. La vida sense sentit transcendent, sols vivint egoistament, no fa feliç. Servir estimant dona sentit i fa feliç. Cal recuperar el que ha anat bé del passat i posar-ho al dia.
