No fa gaire llegia un estudi d’una universitat anglesa que havia realitzat sobre la imaginació i la realitat. La University College London deia que: “No hi ha una diferència categòrica entre allò un imagina i allò que es percep com a real. Aquest estudi realitzat a nivell cognitiu entre més de 600 persones em va fer concloure en definitiva que les reaccions mentals, i fins i tot algunes hormonals, no tenien diferència entre les imaginades i les reals. Dit això, us adoneu del poder que té la nostra ment? Més d’una vegada havia dit que per a somriure o sentir-te millor tanquessis els ulls i t’imaginessis que t’anava a tocar la primitiva o la loteria. I puc assegurar-te que funciona. Mai no m’ha tocat l’euromilions, la primitiva o la loteria, però no sabeu quanta felicitat m’ha portat pensar que em tocaria. El mateix en situacions de por real o irreal. Actualment he pogut comprovar per una sèrie de circumstàncies el mateix amb la por. Sigui real o no (moltes vegades no ho és) la por s’apodera de tu i els teus sentiments i els aclaparaments són exactament iguals com si fos real. Ara que està demostrat per un estudi universitari, què faràs amb la teva ment i imaginació? La deixaràs lliure per allò bo o patiràs amb les males imaginacions? La teva alternativa també és no deixar-te portar per la imaginació i viure l’instant present. O com diuen alguns carpe diem.
Sessió: No iniciada
