Un estudi de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) ha conclòs que els coronavirus no només utilitzen la maquinària de les cèl·lules humanes que infecten, sinó que la modifiquen per tenir condicions òptimes per fabricar proteïnes virals i propagar-se més ràpidament. El treball identifica uns enzims que modifiquen els ARN de transferència (ARNt), que són petites peces cel·lulars necessàries per construir proteïnes, com a element clau per a la infecció per coronavirus. Aquests enzims s’activen per la resposta a l’estrès que suposa la infecció vírica i podrien constituir una nova diana terapèutica per desenvolupar fàrmacs antivirals d’ampli espectre contra els coronavirus.
La directora del Grup de Virologia Molecular de la UPF, Juana Díez, apunta que els coronavirus són molt perillosos per la seva capacitat de generar noves variants capaces d’infectar humans després de circular en reservoris animals. Afegeix que actualment no hi ha cap fàrmac antiviral d’ampli espectre eficaç contra el coronavirus. Per això, alerta que quan n’emergeixi un de nou, s’estarà com a finals del 2019, sense fàrmacs per controlar la propagació del virus.
La primera autora del treball, Elena Muscolino, detalla que es van preguntar com pot un virus propagar-se tan de pressa dins d’una cèl·lula on no abunden els ARNt que necessita per fabricar les seves proteïnes virals.
L’estudi mostra que la infecció provoca un estrès que modifica químicament els ARNt i cavi el funcionament de la maquinària cel·lular. Així, la cèl·lula deixa d’estar optimitzada per produir les seves pròpies proteïnes i passa a tenir les condicions ideals per respondre a l’estrès.
Els coronavirus aprofiten aquesta situació, ja que per fabricar proteïnes de resposta a l’estrès calen els mateixos ARNt que necessiten els coronavirus per fabricar les seves proteïnes virals. Aquest reajustament, permet que els coronavirus accelerin la producció de les seves proteïnes sense necessitat de generar nova maquinària, simplement alterant la que ja existeix. Muscolino afegeix que això fa que la producció de proteïnes virals es doni ràpidament i els coronavirus poden propagar-se molt de pressa.
La modificació dels ARNt s’ha observat tant en SARS-CoV2, associat a infeccions greus, com en HCoV-OC43, que sol causar quadres molt lleus semblants als d’un refredat. Per tant, els investigadors apunten que podria tractar-se d’una estratègia comuna entre diferents coronavirus. A més, quan es bloqueja l’activitat d’aquests enzims modificadors, la producció de proteïnes virals disminueix de manera significativa.
Davant d’aquests resultats, Díez defensa que l’enzim de modificació dels ARNt és un candidat prometedor per desenvolupar antivirals d’ampli espectre capaços de frenar la propagació dels coronavirus. “Un fàrmac d’aquest tipus ens permetria contenir les infeccions causades per nous coronavirus des de les seves fases inicials, evitaria la seva ràpida expansió, i, per tant, la generació de noves pandèmies”, afegeix.
Els resultats han estat publicats a ‘Nature Communications’. El treball, liderat pel Grup de Recerca en Virologia Molecular de la Pompeu, s’ha fet en col·laboració amb els grups de recerca liderats per Arvind H. Patel i per Alfredo Castelló (Universitat de Glasgow) Rafael Sanjuán (Institut de Biologia Integrativa de Sistemes, València) i Miguel Chillón (Universitat Autònoma Barcelona).
