El Servei d’Estudis del Parlament Europeu (EPRS) ha identificat onze llengües que, com és el cas del català, el basc o el gallec, són oficials a nivell nacional o regional als seus països però no ho són a nivell europeu. Així ho sosté un informe que explora quines llengües tenen un estatus “semblant” al de les tres llengües cooficials espanyoles.
Al costat del català, èuscar i gallec, aquest informe identifica vuit llengües més que són oficials a nivell regional o nacional al país on es parlen però no gaudeixen del mateix estatus a la UE: es tracta del turc (Xipre), el luxemburguès (Luxemburg), el faroès i el groenlandès (Dinamarca), l’aranès i el valencià a Espanya. A més, Croàcia podria afegir tres llengües més a aquesta llista (serbi, rutè i romaní) si la minoria que les parla arribessin a representar la tercera part de la població a les regions o localitats on són presents, un requisit per a l’oficialitat en aquest país.
L’EPRS va rebre l’encàrrec d’identificar “quines altres llengües no oficials a la UE gaudeixen d’un paper prominent similar al del català, euskera i gallec a Espanya”, tenint en compte la proporció de la població que ho parla, el reconeixement constitucional o oficial de l’idioma esmentat a l’Estat membre i el seu estatus als parlaments nacional o regional.
El grup de treball sobre llengües incorporarà aquesta informació a la seva anàlisi sobre si aquestes tres llengües poden entrar al règim lingüístic del Parlament Europeu, un procés paral·lel i de perfil menor al que es desenvolupa al Consell d’Afers Generals per intentar convertir aquestes tres llengües en oficials a tota la Unió Europea.
