Torno de Madrid on he participat en la IV Trobada estatal d’associacions de Parkinson. Aquest esdeveniment permet trobar-nos els representants de 70 associacions de tota Espanya per intercanviar informació i experiències i planificar estratègies conjuntes en benefici dels afectats de Parkinson. És realment una vivència profitosa. El viatge en AVE permet comprovar el trànsit que cada dia va amunt i avall de Catalunya a Madrid i a l’inrevés. L’any passat van ser 12,1 milions de viatgers. Aquest flux multitudinari té tota mena d’objectius. El 31% de la producció de les empreses catalanes es ven a la resta d’Espanya. El segon client és França. En el sector agrícola, el volum de vendes s’eleva fins al 45%. Tanmateix, no només hi ha interessos econòmics a tenir en compte. L’indicador ancestral més eloqüent són els cognoms. El més present a Catalunya és Garcia, seguit per Martínez, López, Sánchez, Rodríguez… fins al 20 no trobem Torres. En el cas d’una hipotètica independència, el primer que caldria fer l’endemà és recompondre tots aquests vincles econòmics i socials. No valdria la pena explorar vies més pragmàtiques de millora?
Sessió: No iniciada
