Ahir, 16 de juliol va fer 55 anys de l’enlairament de l’Apollo 11 des de Cabo Cañaveral. Precisament l’11 de juliol de 1969, nou dies abans de l’arribada de l’home a la lluna (el 20 de juliol de 1969), David Bowie va publicar el tema ‘Space Oddity’, amb què va iniciar un corrent que després prosseguiria amb cançons com ‘Starman’ i amb el seu alter ego, l’andrògin Ziggy Starduts, al començament dels 70. Anys després, el 1973, Pink Floyd va portar l’assumpte a nivells existencials amb l’excel·lent àlbum ‘The dark side of the moon’.
Ramones, ‘sus majestades’ els Rolling Stones, Police, REM, Elton John o Santana amb aquest excel·lent tema titulat ‘Flor de luna’ també han estat dels molts artistes captivats per la lluna i la conquesta de l’espai. Els compositors espanyols tampoc han estat aliens a l’influx de la lluna, encara que si escau majoritàriament les cançons relacionades amb la lluna són romàntiques i altres han estat de gran èxit com aquest ‘Hijo de la luna’ de Mecano o ‘Siguiendo la luna’ dels Fabulosos Cadillacs.
A la banda sonora de la vida de molts ressona ‘Bajo la luz de la luna’ dels Rebeldes de Carlos Segarra i ‘Hombre lobo en París’ de La Unión. Personalment sóc més d’aquella època hippy dels que ens agafem a la cua del vent per poder volar i em remeto al rock andalús d’Alameda però més encara dels Triana amb aquest ‘Diálogo’ en què “pregunté a la luna si era el amor lo que brilla en tu sonrisa con tanta ilusión y llorando me confesaba que quería ser para mí, y la luna me contestaba para amar hay que sufrir, y la luna me contestaba yo quisiera ser para ti”.
I la lluna em segueix contestant… Oh yeah!
