Les protestes pel genocidi de Gaza durant les etapes de La Vuelta han obert un cop més el meló aquell del “barrejar política i esport”, que en realitat no és altra cosa que intentar fer política amb/mitjançant/gràcies a l’esport.
A Lleida, l’estiu del 2011 Àngel Ros va veure com li anava el carro pel pedregar amb el futbol i el bàsquet. Els dos clubs més emblemàtics de la ciutat, amb permís del Llista, van estar a punt de desaparèixer per la mala gestió dels seus propietaris. Finalment es van salvar, però la política es va instal·lar al Camp d’Esports. També al Barris Nord, tot i que amb els anys el club ha anat fent via i ara és prou ‘independent’.
El gener de 2022, la Paeria que governava ERC va decidir fer fora els Esteve, que no el Lleida, de l’estadi pels reiterats incompliments del conveni. Perquè aquell, i no altre, era l’objectiu. Tres anys després, la Paeria que governa el PSC vol fer fora a Pereira i Torres, que no oblidem que han baixat al club a Tercera, van estar mesos sense pagar als treballadors i van cobrar les quotes de les famílies de la base tot i no pagar als entrenadors. Perquè aquest, i no altre, és l’objectiu.
Fer fora del Camp d’Esports al Lleida em sembla un autèntic disbarat que passarà a la història. En aquests anys, però, poca gent ha pensat en el Lleida i tot s’ha centrat en els seus gestors. I aquest és el greu error que ha comès el famós entorn, del qual també en formo part i assumeixo la meva part de ‘culpa’. Perquè els Esteve i els Pereira van passant, però… i el Lleida, què?
